Convidat pel regidor de cultura, Jesús Bach, dissabte passat dia 16 de novembre em vaig traslladar a Peramola. Es tractava de participar en una Taula Rodona destinada a debatre la situació de la llengua catalana als mitjans de comunicació i a la literatura.
La Taula la formaven en Jesús Bach, en Josep Espunyes, en Jordi Cardona, la Roser Guix i jo mateix. Amb una molt notable afluència d'un públic atent i participatiu es va analitzar l'ús que es fa de la nostra llengua als diversos mitjans, es van enumerar un seguit de problemes que el tema planteja i es van proposar un seguit de millores que passen per una més gran conscienciació dels professionals dels mitjans, per una millora de l'escola i per una presa de consciència dels pares a l'hora de transmetre la llengua als fills.
En acabar la trobada, no em vaig saber estar d'anar a fer un mos al Cafè, al Casino. La impressió que em va causar no podia ser més positiva. Les taules eren gairebé totes plenes, amb gent a la sala de la Penya Barcelonista, al voltant del taulell i a la sala on hi ha el foc a terra.
Encara no havia fet el primer glop de cervesa que ja va arribar en Josep Espunyes, amb qui vaig tenir el plaer de continuar sopant i gaudint de les delícies culinàries del lloc, ara regentat per una família de Pallejà amb una llarga i sòlida trajectòria professional.
Veure aquell foc abrandat escalfant el local i recordar un dels millors poemes del poeta peramolí va ser tot una mateixa cosa:
 |
| Foto: Viure als Pirineus |
Encara no havia fet el primer glop de cervesa que ja va arribar en Josep Espunyes, amb qui vaig tenir el plaer de continuar sopant i gaudint de les delícies culinàries del lloc, ara regentat per una família de Pallejà amb una llarga i sòlida trajectòria professional.
 |
| Foto: Viure als Pirineus |
Veure aquell foc abrandat escalfant el local i recordar un dels millors poemes del poeta peramolí va ser tot una mateixa cosa:
| M’agrada ser al cafè les nits d’hivern... |
M’agrada ser al cafè les nits d’hivern,
aquelles nits de fred i glaç a fora,
en què els minuts no sumen mai una hora
i s’aixera a la llar un foc d’infern.
I en rotlle obert, d’amable gent tothora,
amb fons de torb o verba en joc altern,
refer el decurs dels anys amb mot matern
de llavis d’un vell jai a frec de vora.
Em tinc, aquí, per gran avar de vida,
mes tanta en reto com la pell me’n bat,
car tot en mi respon a l’alta crida
d’aquest caliu d’embruix, comú i alat,
que neix humil i en puixança agombola
l’íntim, rural, cafè de Peramola.
Reconforta molt que un poble com Peramola, amb uns 360 habitants, disposi d'un espai de trobada i de confort com aquest, sobretot ara que segons es rumoreja algunes poblacions com Oliana i Organyà podrien veure com es tanquen alguns dels seus cafès de referència.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada