dimarts, 6 de novembre de 2012

L’Espanya de Casaus V (Espanya I)

Notes per a anar tirant, 6 de novembre del 2012.

L’Espanya de Casaus V (Espanya I)

Castella i Lleó es van apropiar del concepte geogràfic d’Espanya (la Hispània romana) i el van reduir a un concepte polític. Per als romans la Hispània era el que avui coneixem com Península Ibèrica. Per a entendre’ns: amb Portugal i Andorra inclosos, però no pas amb la Vall d’Aran, que ja corresponia a una altra unitat geogràfica. Si a un ciutadà romà algú li hagués dit que la Lusitània no era una part d’Hispània hauria pensat que el seu interlocutor anava fluix de geografia. Avui, en canvi, no saber geografia seria dir que Portugal o Andorra són una part d’Espanya, perquè el concepte polític ha desplaçat el concepte geogràfic.
Si no vaig errat, el primer rei que es va proclamar “Emperador de tota Espanya” va ser Alfons VI de Lleó (un personatge prou curiós i interessant que es mereix que un dia li dediqui una nota). A part de la fatxenderia del fet (comparem-ho amb la prudència i la senzillesa amb què els poderosíssims comtes de Barcelona ostentaven els seus títols), aquesta proclamació té voravius força divertits. Així, per exemple, quan el nét d’Alfons VI, Alfons VII, es va casar amb la comtessa Berengera (pobra noia!), filla de Ramon Berenguer III, per a anar a l’Espanya de la qual el seu futur marit era ni més ni menys que “Emperador”, va haver de sortir pel port de Barcelona, passar l’estret de Gibraltar i desembarcar al Cantàbric, perquè ni els aragonesos ni els sarraïns de l’Andalus no la deixaven passar per les seves terres!
Tot i això, Castella i Lleó forjaren l’Espanya política i, a partir d’aleshores, Espanya va començar a ser tot allò que aquells reialmes conquerien.
A l’època de Casaus, Catalunya, el País Valencià i Aragó continuaven essent països independents malgrat compartir la monarquia dels Reis Catòlics. Tan independents com ho puguin ser Austràlia o el Canadà de la Gran Bretanya, tot i compartir la monarquia d’Elisabet II. L’únic element d’”unió” que els lligava era la Inquisició, la perversa institució que tantes dificultats tingué per a introduir-se a casa nostra.
Els manipuladors de la història, sobretot en èpoques totalitàries, ens han volgut vendre que per sota del matrimoni dels Reis Catòlics es configurà també una unitat política que hauria fet desaparèixer la independència dels estats peninsulars. Res més lluny de la realitat.

Les proves i els arguments, a la propera nota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada