dissabte, 24 de novembre de 2012

Morir per la pàtria

Notes per a anar tirant, 24 de novembre del 2012. Jornada de reflexió.

Morir per la pàtria

Els diccionaris de correspondències suposen –erròniament- que la paraula castellana “morir” es tradueix sempre per “morir” en català.

Hi ha un cas, però, que segons la meva opinió s’escapa d’aquesta casuística. És quan algun militar es declara disposat a “morir por la pàtria”.

En aquest cas es produeix un fenomen de transsubstanciació semàntica i, a l’orella de molts catalans, tot i que hi senten la paraula “morir”, hi entenen automàticament “matar”.

El fenomen és sorprenent, complex i digne de ser estudiat per algun expert en psicolingüística social. Potser la “Real Academia de la Lengua” o l’Institut d’Estudis Catalans hi podrien fer alguna cosa.

Això no vol pas dir que no hi hagi hagut gent que han mort per la pàtria.

Per a mi el cas més curiós i interessant és el del general Eusebio Puello (Santo Domingo 1811- Cuba 1873), l’únic general de pell negra que ha tingut l’exèrcit espanyol.

Puello va participar en la guerra de la independència de la República Dominicana (1844), en nombrosos afusellaments, en conspiracions, en guerres contra el haitians i en nombroses batalles, rebel·lions i revolucions.

Quan l’any 1861 Espanya  es va tornar a annexionar la República Dominicana, ell va enarborar el pavelló espanyol en diverses poblacions i es va dedicar a sufocar els conats d’oposició que es van estendre per l’illa. En premi a la seva actuació va aconseguir les grans creus d’Isabel la Catòlica i la de Carles III.

L’any 1865, la República Dominicana va recuperar per segona vegada –i no pas per via democràtica- la seva sobirania i el pobre general Pueyo es va exiliar a Cuba. Als tres anys de ser-hi, però, va esclatar la guerra de la independència d’aquella gran illa caribenya.

No cal dir que Pueyo va combatre els rebels fins a la mort. Una mort que no li va venir de cap tret dels seus enemics, sinó, “por una hidropesía de pecho provocada por la mucha pólvora que absorbió en sus muchos años de guerra”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada