divendres, 23 de novembre de 2012

La independència no ho és tot

Notes per a anar tirant, 23 de novembre del 2012. Dia de Sant Climenç, patró de Nargó.

La independència no ho és tot
(Carta als senyors Fernández, Herrera, Junqueras, López Tena i Mas)

Demà passat hi haurà eleccions, les eleccions més importants de la nostra història. Ens hi juguem que puguem tenir dret a decidir. Ens hi juguem el futur del nostre país.

El dret a decidir és un dret consubstancial amb la democràcia. Sense el dret a decidir, la democràcia s’adultera, es corromp, esdevé una pantomima. Per desgràcia, no cal posar-ne exemples. Sense el dret a decidir, tots els altres drets deixen de ser drets i es converteixen en “gracioses concessions” dels qui ens governen. El dret a decidir és la pedra de toc de tots els altres drets, dels drets humans, dels drets socials, dels drets col·lectius.

Diumenge que ve, sobretot, decidirem si ens auto-atorguem el dret a decidir. Jo hi votaré a favor, no només perquè espero que un dia puguem ser un Estat lliure federat a Europa, sinó perquè confio que essent un Estat lliure federat a Europa ja mai més ningú no ens podrà negar el dret a decidir.

Amb Espanya, amb l’Espanya del PP i del PSOE, el dret a decidir és una quimera impossible. Més de trenta anys de democràcia ho avalen. I, per si no fos prou, la manera com es van carregar el darrer Estatut democràticament aprovat pel poble català ho confirma.

Reclamo el dret a decidir perquè és consubstancial a la democràcia i també a la persona. Perquè sense el dret a decidir, tots els altres drets se’ns esborren. Som nosaltres els qui hauríem hagut de decidir si calia erosionar drets bàsics i inalienables com ho són el dret a la sanitat, a l’educació, a la justícia, a una jubilació digna, o bé era millor rebaixar les astronòmiques subvencions que reben els aristòcrates terratinents, les festes taurines, alguns mitjans de comunicació / manipulació, els “teatros Reales” o del Liceu, fundacions com la Francisco Franco, etc.

Espero i confio que el dret a decidir, que sens dubte guanyarem diumenge vinent, no sigui només per a decidir una Catalunya independent. Espero i confio que el dret a decidir que sens dubte guanyarem diumenge sigui per a tenir un país més lliure, més democràtic, més valent, més solidari, més digne, més feliç i, sobretot, que no renunciï mai més al dret a decidir.

Senyors Fernández, Herrera, Junqueras, López Tena i Mas, diumenge, per raons òbvies, em veuré obligat a triar entre un de vostès. M’hauria agradat que, davant un moment històric com el que se’ns planteja, haguessin estat capaços d’unir-se, si més no una mica. Sàpiguen, però, que tot i que només podré triar-ne un entre tots, cadascun de vostès em mereix els màxims respectes i tindrà tot el meu suport davant aquest gran projecte que defensen de donar la veu al poble, per primera vegada després de segles d’obscurantismes i de mentides.

Els desitjo, per tant, a tots, moltíssima sort.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada