dissabte, 8 de novembre de 2014

La CUP



Una de les revelacions més sòlides del Procés Sobiranista ha estat l’actitud ferma i conseqüent de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).



La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política de caire assembleari que té com a marc de referència la totalitat dels Països Catalans.


El seu àmbit de treball de partida és el municipi, fet que ja ens indica el tarannà democràtic i igualitari d’aquesta formació política.


La seva finalitat –llegeixo a la Wikipèdia- és treballar per uns “Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.”


La CUP, contràriament al que fan els partits polítics tradicionals,  pren totes les seves decisions a través de l’Assemblea Municipal i les canalitza als Ajuntaments mitjançant els seus regidors. Es tracta, per tant, d’un model de funcionament basat en la democràcia directa, de baix cap a dalt.


També segons la Wikipèdia, “promou el teixit associatiu i els moviments socials locals i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals cedint una part del seu sou a l'Assemblea Municipal.


Actualment té presència a una vuitantena de municipis de Catalunya i del País Valencià, amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels Països Catalans en un marge de temps curt.”


Malgrat que és una organització que no accepta la perpetuació en els càrrecs de les persones elegides per a representar-la, compta amb líders com en David Fernández i en Quim Arrufat, que han demostrat una gran talla política i una extraordinària fermesa i seguretat a l’hora de defensar les seves conviccions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada