divendres, 26 d’abril de 2013

Patufets (correu de Josep Espunyes).


Bona tarda, Marcel,
Entre els patufets o tebeos d'aleshores que llegíem els nens, encara n'hi va haver un altre que va tenir força èxit: Mendoza Colt, publicat per l'Editorial Rollán. Era un pistoler de l'oest d'extracció popular i, com és natural, impartia justícia amb la llei del revòlver. El tebeo que llegien majoritàriament les nenes era Florita, d'una temàtica molt ensucrada, que publicava, si no m'erro, l'Editorial Bruguera.
  


 
Personalment, em vaig aficionar a la lectura quan encara era un marrec. I això, probablement, perquè des del primer any d'anar a estudi  --estudi, en dèiem aleshores de l'escola--  em va admirar que mitjançant aquells gargots  --les lletres-- es pogués estampar i comunicar el pensament, o els pensaments, que les persones teníem al cap sense haver d'enraonar. A dotze i tretze anys ja m'havia convertit en un lector empedreït.


 
Vaig tenir la sort, a més, que a casa hi hagués una biblioteca. Una biblioteca humil, val a dir-ho, però biblioteca al capdavall. L'havien anat fent, abans de la Guerra del 36, el meu pare, pagès, i el meu oncle, forner, però tots dos amb inquietuds a dins, tant socials com intel·lectuals. Hi vaig descobrir des de Francesc Ferrer i Guàrdia a Víctor Hugo, passant per Folch i Torres i Vargas Vila, un escriptor colombià d'idees liberals radicals, anticlerical i antiimperialista... Algunes coses no les capia  --no estava preparat per a fer-ho--, però la lectura d'aquells autors sí que em va anar enriquint en coneixements, alhora que em feia veure que la nostra societat havia estat molt més plural i oberta que la que ens presentava el nacionalcatolicisme imperant d'aquells dies... 


 
Probablement, si no hagués estat per aquestes lectures, que m'empenyien més i més a saber, hauria estat un més dels joves d'aleshores que deien amén al franquisme, pedagògicament manipulats a "mayor gloria de España". A dotze anys vaig començar a estudiar el batxillerat a Peramola --m'examinava a Lleida, matriculat lliure-- i se'm va ensenyar que el castellà era una llengua grandiosa, però mai no se'm va ensenyar que el català que parlava a casa i al carrer també ho era --i tan digna i rica com la castellana--; se'm va ensenyar qui eren els reis gots, però mai no se'm va dir res dels comtes reis de Catalunya; vaig saber qui era Miguel de Cervantes, però ignorava qui era Joanot Martorell; se'm va parlar del Gran Capitán, però mai no se'm va dir fava de Roger de Llúria; vaig saber qui era Santa Teresa de Jesús, però desconeixia l'existència d'Isabel de Villena; se'm va fer conèixer José Antonio Primo de Rivera, però se'm va amagar qui era Lluís Companys; se'm va cantar la grandesa de la bandera espanyola, la "roja y gualda", però mai no se'm va dir res de la nostra, la quadribarrada...
Crec fermament que la lectura ens ajuda a ser més lliures i, també, a ser més persones.
Pep 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada