dilluns, 22 d’abril de 2013

L’aventura de llegir I

L’aventura de llegir I
 
 
L’any 1955 vaig començar a aprendre de llegir. El mestre ens distribuïa en racons per pures raons de necessitat, de funcionament. Érem tants alumnes a classe! A mi em va posar al racó del fons a mà esquerra, entre la porta del recambró de les serradures i la del vàter. Alguns dels alumnes més grans, ajudats d’una canyeta per a assenyalar les lletres, ens feien de mestres. A mi em va tocar l’amic Lluís Oliva, que em sembla que ho va fer prou bé. Alguns dies, ara no sé per quins motius, el substituïa l’Alfredo de cal Paquet.
 


El llibre que fèiem servir per a aprendre les primeres lletres es deia Osito. Era en blanc i negre, però els dibuixos contenien dos o tres colors. El llibre era de l’escola i es posava penjat a la paret del fons, amb tots nosaltres en rotllana al seu voltant. Les úniques lletres que recordo el moment d’aprendre-les són la “o” i la “s”. La primera, perquè era rodona i em feia gràcia; la segona, perquè em recordava una serp cargolant-se. Va ser això, potser, el que ens explicava el Lluís i, per això, ara ho recordo?


 
El llibre següent es deia Pequeñuelos i presentava una sèrie de situacions de dos germans –Marisol i Pepe Luís- en els seus entorns familiars, del poble, dels amics, etc. El pròxim va ser el de Lecturas infantiles, amb algunes faules i lliçons morals de l’època (algunes bastant cruels, com la d’aquell noi que robava una ampolla de vi i s’escapava a córrer: queia i es clavava els vidres). Després va venir el de Lecciones de cosas, en una línia bastant semblant a l’anterior i del qual només recordo una lectura, “Gil y los pájaros”. Fa uns anys en recordava unes quantes, però ara, no sé com pot haver estat –aquesta memòria!-, se me n’han anat del cap.


 
Després venia El libro de España, un llibre en què dos nois recorrien Espanya i n’anaven cantant els prodigis i les belleses, sempre naturalment des de l’òptica del govern ultraespanyolista, uniformista i dictatorial de l’època. Finalment arribava el El Quijote. Del Quijote només en llegíem alguns fragments. Jo els que més recordo són els de l’illa Baratària i, és clar, els dels molins de vent. Una altra cosa que recordo són les il·lustracions del llibre i els exàmens de lectura que fèiem, amb recompte de paraules i el rellotge de butxaca del senyor mestre controlant el temps.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada