L’any 1935 van passar per Nargó Joaquim Mir i Mercè Rodoreda.
De la visita d’aquesta darrera, ja en va parlar la periodista Roser Porta al
seu llibre Mercè Rodoreda i Coll de Nargó, De l’estada de Joaquim Mir, en
sabem molt poques coses. Intentaré resumir-les.
El seu pas per Nargó era degut al fet que li agradava
molt el poble i el paisatge que l’envoltava. Probablement el va descobrir anant
a pintar a Andorra i segurament hi va fer més d’una estada, que va aprofitar
per a pintar algun dels seus quadres.
Aquests quadres, en mans de col·leccions privades,
són de difícil accés. Jo si més no, no he aconseguit de veure’n cap en cap
exposició i tot el que he aconseguit ha estat alguna fotografia en blanc i
negre. Potser algun lector o lectora podrà ampliar la informació que ofereixo,
cosa que, com sempre, fóra d’agrair.
De l’estada de Mir a Nargó jo en tinc una brevíssima
memòria, de transmissió oral i generacional: n’havia sentit a parlar al meu
pare alguna vegada, ja que sovint venia per casa. Sembla que Mir, en aquella època,
era una mica deixat per a segons quines coses. Concretament, segons el meu pare,
es netejava els pinzells als mateixos pantalons que portava, motiu pel qual el
meu pare –que era sastre- li feia uns pantalons cada dia. Del que no hi ha cap
dubte, però, és que tant Rodoreda com Mir van conèixer aquell Nargó de 1935, d’abans de
la guerra.
Un Nargó, la memòria del qual es va cremar, i que intentaré ressuscitar parcialment el dia
que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada