dissabte, 21 de febrer de 2015

El poble, l’any 1935







L’any 1935, el municipi de Nargó tenia 881 habitants de fet i 913 de dret. La seva riquesa li venia de la fusta, de les mines, de la pagesia i de la ramaderia. El secà estava d’enhorabona, perquè el nou rec de la Comunitat de Regants de Sallent ja era una realitat i al poble s’hi collia blat, civada, ordi, llegums, vi i oli. Les hortes del Segre li subministraven la resta: hortalisses, fruita, aufals i trepadelles... I al riu s’hi pescava bon peix i a les muntanyes del voltant, s'hi caçava conills, perdius, llebres... Continuava, naturalment, havent-hi ramats d’ovelles i de cabres i la gent criava els seus porcs i les seues gallines.

A Aubàs hi vivien 18 persones, a les Masies 137, i a Sant Miquel, 7.  La mestra de les Masies es deia Josefa Casanoves. A les Masies, a més, hi havia dues fondes, la de Joan Ramoneda i la de Pere Solé.



El poble, a més a més, ja tenia un telèfon públic, que el portava la meua padrina de cal Guillot (aleshores ja de cal Tonís), la Dolores Ramoneda. Durant la Mancomunitat es va fer un pla d’extensió telefònica exemplar: l’any 1914 únicament 38 municipis de Catalunya tenien telèfon, el 1924 ja eren 410 els que disposaven d’aquest servei. Aquell any 1924 la recent estrenada Dictadura de Primo de Rivera concedí de forma arbitrària el monopoli del servei a la Compañía Telefónica Nacional de España i tot es va alentir una altra vegada.



El telèfon a Nargó no arribà fins als anys trenta, és a dir, fins que el país, amb l’estatut del 32, no recuperà una certa autonomia, durant els anys de la Segona República. L’èxit del telèfon sembla que va ser espectacular. La meua padrina, meravellada, deia que hi havia temporades que sortien a una trucada cada setmana! No es podia demanar més.



Ara hi havia quatre molins d’oli: el de Josep Busquets (Pericó?), el d’en Pere i Benet Fité (cal Remolins), el d’en Francesc Solé (?) i el d’en Jaume Vidal.

Hi continuava havent tres molins de farina: Josep Flotats (?), Josep Pellicer (cal Camell?), Joan Vidal (?).

-Dues ferreries: Josep Bach (cal Bepi), Fernando Boix (ca la Prudència, ca l’Anita).



-Dos tractants de fusta: Joan Forné (cal Peix), Alberto Aubet (cal Cunyat)

-Tres mestres paletes: Josep Guàrdia (cal Mundo), Francesc Trilla (ca la Rafela), Estanislao Guàrdia (cal Lao).



-Tres forns: Cubilà, Josep (?), Peralba, Josep (cal Bastiguès), Francesc Roch (cal Taüssà).



-Quatre botigues de comestibles: Benito Fité (cal Benito), Ramon Ginestà (cal Belo), Pere Pellicer (cal Pascolet), Eugeni Pellicer (cal Camell?).



-Cinc espardenyeries: Josep Bach (cal Guit), Concepció Bach (?) Benito Fité (cal Benito), Ramon Ginestà (cal Belo), Eugeni Pellicer (cal Camell), Pere Pellicer (?).



-Una barberia: Joan Flotats (després cal Domingo).

-Dues carnisseries: Josep Llach (cal Grasset?), Eugeni Pellicer.

-Tres fondes: Ramon Bach (cal Genot), Jaume Betriu (cal Not), Francesc Pellicer (ca la Marcel·la del Pascolet).



-Dues sastreries: Marcel Fité (cal Tonís), Victorià Pellicer (cal Sastre).

-Quatre comerços de teixits: Marcel Fité (cal Tonís), Concepció Canal (?) Maria Oromí (?), Victorià Pellicer (cal Sastre).

-Dues fusteries: Enric Coll i Facundo Ubach; i un fuster de mines i arades (arreus), Jaume Oromí.



-Un estanc: Marcel Fité (cal Tonís).

-Una societat: la Societat de Protecció Obrera i de Socors Mutus, Sant Sebastià.

-Dues escoles: la de les mosses (Alícia Ginés), la dels xicots (Bonaventura Canal).

-Un metge: Josep Maria Gasset.

-Subministrava electricitat Enric Folch.

-Tenien ramat: Josep Betriu, Josep Boix, Josep Flotats, Pere Fité, Josep Pellicer, Antoni Peralba, Jaume Ramoneda, Joan Riba, Antoni Seguer, Francesc Vidal, Jaume Vidal i Josep Llach (que feia a més a més de tractant).



-Una seixantena de famílies vivien “d’anar a la fusta”, és a dir, de la feina del rai. Com a mínim hi havia tres caps de colla de raiers: Lluís Marot (cal Guils. Treballava pels Boixareu de la Pobla), Francesc Argerich (ca la Munda. Treballava per l’Audet d’Artesa), Manuel Duró (cal Baró. Treballava per cal Serradell d’Organyà).

-L’alcalde era Antoni Peralba (?), el secretari, Tomàs Pujol (Maset de cal Tomasó), el jutge, Antoni Guàrdia (?), el fiscal, Josep Remolins (?), el mossèn, Joan Duró (ca l’Esteve?).

-Al poble hi havia dos cafès: el de Ramon Ginestà (cal Belo), i el de Francesc Roch (cal Taüssà), a part del que també hi devia haver a la Societat.




-Una cobla de música de corda formada per dues guitarres, dos llaüts i una mandúrria, dirigida per Ramon Ginestà, de cal Belo, i que va obsequiar Amades amb unes tonades del Ball Pla, i el ball de Carnestoltes anomenat la Passa.


I cal suposar, és clar, que hi havia un equip de futbol! Però no he trobat cap ducument que en parli, tret de la fotografia de la capçalera, de l'any 36.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada