"Cada paraula vicuda, rescatada de l'oblit, és una victòria contra el temps."
No disposo de cap imatge de la cobla de música de
corda que hi va haver a Nargó fins abans de la guerra. Per sort, Amades ens en
va deixar constància escrita. “Mn. Josep Prió (...) ens va dir que hi havia a
Coll de Nargó una cobla de música de corda formada per dues guitarres, dos
llaüts i una mandúrria (sic), instruments tocats per gent aficionada però
absolutament ignorant de la música”.
“Al moment envià a cercar dos dels tocadors, un
d’ells, el que en fa de director, dit Ramon Ginestà Bach, adroguer i cafeter
conegut pel Belo, de 30 anys, nat a Nargó, el qual ens va cantar dues tonades
del Ball Pla a les quals hi van aplicades unes lletres de regust local, i una
altra melodia d’un senzill ballet de Carnestoltes anomenat La Passa, per cert bastant airós i xiroi.”
Pilar Vidal i Pere Vidal, de cal Peret del Senyor
Mestre va cantar diverses cançons, com ara aquest fragment (1) d’un fandanguet
del Ball Pla:
Jo i tu
fandanguito,
juguem a les
prunes.
Tu menja’t les
verdes
i jo les
madures.
També l’Antònia Vinyals, de cal Guit i en Jaume
Ramoneda, de cal Guillot, li’n van cantar alguna:
Aquí dalt de
la muntanya
hi ha un moixó
que tot ho diu;
el que para la
llacera
no s’emporta
la perdiu.
En Martí Cases, de cal Pollet, així com la Maria Bullich
de cal Manset, també en van cantar unes quantes:
Ai mare, la
mia mare,
jo us comano
ma muller.
No me la
facéssiu porquerola,
ni coses que en
pugui fer.
Finalment, fins i tot la mestressa de la fonda, Maria
Duró i Petxo, els en cantà alguna:
A la vila de
Tolosa
n’hi ha tres
estudiants,
que en
seguiven los estudis
per a fer-se’n capellans.
(1): Totes les cançons són simples fragments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada