diumenge, 15 de febrer de 2015

El viatge de Joan Amades (IV) Tradicions i costums


Els esquellots



Els esquellots, dits esquellada a Nargó, anaven, segons Joan Amades, “dirigits i capitanejats per un personatge dit el Pastor, el qual va abillat segons antigament anaven aquests, amb esclops, samarra, sarró de pell, barretina i un gaiato. Segons el seu dir, mena un ramat, per tots els que intervenen en els esquellots, que solen ser més o menys segons els casos”.


“El pastor, menant el seu ramat, fa una cercavila pel poble, produint un fort terrabastall, fins arribar a casa del vell noucasat, on els esquellots paren les estridències i es limiten a imitar el bel dels bens. El pastor es posa en relació amb l’obsequiat dient-li que el ramat es mor de set o de gana i fent tractes per veure si s’avenen.”


“I si l’esquellotat s’avé a pagar, el pastor rep la quantitat i la reparteix entre el ramat, que va a beure. Si no s’avenen, la gresca segueix fins que s’arriba a una avinença, i és sempre el pastor el que porta la veu cantant del ramat i el que sosté els tractes i representa aquests.”


Així com el costum del brou de mitjanit per a mi era només el ressò d’una contalla, les esquellades encara les vaig conèixer: recordo d’haver anat, de minyó, a dues com a mínim. És curiós que Amades no ressenyi el costum de cremar un oliver a la porta de l’església la vigília de Nadal. Tampoc no esmenta el costum del bull de Carnestoltes. Segurament que ningú no li’n devia parlar. Tampoc no recull cap llegenda del Segre, ni els jocs de les criatures, que eren molt rics i abundants...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada