La tarda del dissabte 22 de febrer la vam passar a la casa de l'Àngel. Anava amb la Isabel i li vam demanar que ens expliqués coses de la seva vida per a la revista Cadí-Pedraforca. Era una entrevista que feia temps que li volia fer i de la qual ja havíem parlat més d'una vegada quan pujava al poble i prenia el sol al banc de davant de la Caixa.
L'Àngel ens va parlar dels seus orígens barcelonins. De la seva infantesa a la Rua, el seu poble estimat; dels aplecs; de les cases dels voltants; del pont que unia la part baixa de l'Alt Ugell amb el Pallars Jussà (quina meravella!); de les fonts; de les llarguíssimes caminades a peu; de quan la Rua tenia escola i mestra; de les misses que es feien al poble; de les famílies que hi vivien... L'Àngel, nascut un 29 de gener a la Barcelona de 1936, duia la Rua al cor.
La Rua és un dels pobles més bells i més oblidats de tots els pobles perduts del nostre Pirineu. A mi em té el cor robat. Les seues teulades de llosa, les seues parets de pedra, aquelles finestres i finestrons de fusta clivellada i cremada pel sol, els seus espadats inaccessibles, la seua solitud envoltada de boscos... Cada any, per la festa major, els seus antics habitants hi tornen i hi dinen tot evocant els vells temps. L'Àngel no hi faltava mai, fins fa un parell d'anys que ja no s'hi va veure amb cor.
L'Àngel també em va parlar de la seua dona, la Ramona de cal Terrissaire, dels seus dos fills i dels seus néts. En parlar de la seva família, la mirada trista amb què em comentà la mort de la seua dona es va il·luminar en parlar dels seus fills i de les feines que feien. També em va parlar de quan feia el dinar de carnestoltes i de moltes altres coses.
L'endemà vaig tornar a casa seva a fer-li fotos. Ell s'havia mudat per a l'ocasió. Vam anar a la terrassa i des d'allà li vaig fer unes quantes fotografies amb aquell fons que ell tant admirava: Nurieda, lo Puig Galliner, la roca de la Pena, Turp, lo Pla, el pantà... Tot això sortirà molt més detallat a la revista Cadí-Pedraforca. Espero que la compri molta gent i que la publicació pugui tirar endavant. Si la perdéssim seria una gran desgràcia per a la nostra contrada.
Ahir em va arribar la trista notícia de la mort de l'Àngel. La fatalitat d'aquests dies impedeix que se li pugui fer un comiat com caldria i es mereix. L'Àngel era una persona molt respectada i estimada a Nargó i ben segur que tots els nargonins i nargonines tindrem un record intens i molt cordial per la seva persona. Amb aquesta meua modesta aportació voldria col.laborar en l'evocació de la seua figura, del seu aplom, de la seua bonhomia i donar el meu condol a tot la família.
Recordo a l'Àngel d'haver-lo vist a Isona quan era jovenet. No en sabia res i m'ha sorprés retrobar la seva cara coneguda després de tants anys. Un record entranyable per a ell i per tantes persones amb qui hem conpartit paisatges i espais , que la vida ens atansa en algun monent i, sense saber com, ens allunya per sempre mes.
ResponElimina