El teatre
Víctor Català va escriure diversos monòlegs teatrals. Per a ella el monòleg era com un laboratori d'experimentació. "A mi sempre m'havien agradat els monòlegs, tal vegada per ésser l'explicació d'un caràcter".
L'any 1901 va reunir a Quatre monòlegs les peces en vers La tieta, Pere Màrtir, La Vespa i Germana Pau. Algunes altres -Verbagàlia, La infanticida, Les cartes, germana Pau i L'Alcavota- van ser reunides al volum Teatre inèdit i dutes a l'escena molt més tard. De totes, la que més vegades s'ha representat ha estat La infanticida, ja que els conflictes que Víctor Català intenta dramatitzar (tortures interiors produïdes per forces contradictòries) són difícils de dur a l'escenari en els límits d'un monòleg teatral.
La poesia
La seva poesia, escrita entre el 1900 i el 1904, va ser recollida en dos volums, El cant dels mesos i el Llibre blanc.
Ella no es considerava poeta "Jo no sóc poeta, no m'ho sento, i, per tant, no puc produir d'aqueixos versos dels poetes venerables.
Això no obstant, la seva poesia és prou interessant, fluctuant estèticament entre Joan Maragall i Àngel Guimerà.
La narrativa
Encara que la seva obra narrativa és força extensa, dues obres destaquen entre totes les altres. Drames rurals i Solitud, de la qual parlaré demà.
El recull Drames rurals va ser escrit l'any 1902. És un conjunt de dotze narracions, força diferents les unes de les altres, encara que unides per la temàtica rural de tots els drames i perquè cadascun d'ells representa, sota formes diferents, el pes de la fatalitat còsmica sobre a vida humana.
El llibre va ser acollit amb entusiasme per la crítica "Davant un llibre com aquest la crítica emmudeix; en son lloc parla l'entusiasme", escriuria el malaguanyat Jeroni Zanné. Només Joan Maragall va discrepar de l'opinió general i va retreure a l'autora la parcialitat de la seva visió de la vida rural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada