Ja fa uns quants dies que estem confinats a Barcelona, gairbé a la partió dels molt estimats barris de Sants i Hostafrancs, al mateix lloc on aviat farà prop de 50 anys que vivim la Isabel i jo, i on han nascut els nostres dos fills, el Francesc i la Laura.
El dia 12 d'aquest març marçot havíem de presentar La veritable història del llibreter assassí de Barcelona a la llibreria Geli de Girona; després de dubtar una mica vam decidir no fer-ho. El virus assassí ja feia intangibles estralls, silenciosos i traïdors, per carrers i places.
El dia 14 tocava fer-ho a Peramola; el Pep Espunyes hi estava ben decidit, però tant el regidor de cultura Jesús Bach com jo mateix el vam convèncer que era millor ajornar-ho. El dia 17 tenia visita amb el Dr. López Pousa, però aquell cap de setmana ell mateix ens va trucar dient-nos que la seva secretària reprogamaria la visita. Quin descans! El dia 18 tocava presentar a la llibreria Garba de la Barceloneta, el 21 a Nargó, avui dia 25 a Molins de Rei, divendres 27 a Calonge i el dia 28 teníem una sortida al teatre (Solitud), un recorregut per la Barcelona dels gremis i un dinar de grup. Ho hem hagut de suspendre tot per aquest maleït virus i, a sobre, el confinament ens ha condemnat a mantenir-nos a Barcelona immobilitzats.
A Nargó potser hi hauríem estat més segurs i hauríem pogut fer més coses. Triar millors llibres per a llegir, prendre una mica el sol, provar de fer alguna careta, això que ara tothom en diu mascareta, i que no és pas una mascara xica. Com m'hauria agradat poder-ne fer unes quantes!
Si no es produeix cap miracle això anirà per llarg. En un libre que vaig llegir quan devia tenir 12 o 13 anys, Robinson Crusoe, una novel·la deliciosa inoblidable, el protagonista es quedava confinat en una illa. Recordo que una de les primeres coses que va fer va ser enginyar-se un calendari a base d'anar assenyalant amb una osca en una soca els dies que anaven passant per a no perdre la noció del temps. Jo penso que ara a nosaltres ens caldrà fer el mateix. Fer un calendari amb una mica d'agenda per no perdre'ns en un remolí de lectures poc profundes; programes de ràdio i televisió reiteratius i de vegades un punt atabaladors; tuits, whats, facebooks, etc, de dubtosa fiabilitat i sovint del tot innecessaris...
Penso continuar llegint, és clar. Perquè el temps que dedico a la lectura i a la relectura -per sort aquí a Barcelona també hi tinc alguns llibres que valen la pena- és sens dubte el millor del dia, allò que més m'ajuda a desconnectar d'aquesta realitat angoixant, només comparable a un malson, que estem vivint. Però també vull fer una mica d'anglès i escriure un parell de coses: continuar el recull de contes raiers que ja tinc embastat i revisar el que tinc escrit de la novel·la policíaca pirinenca que ja fa temps que vaig deixar aturada.
Això sempre que el virus m'ho permeti i no em faci passar l'estamparra abans que tingui temps de posar-m'hi...
Si, el confinament el primer que ha provocat es fer-nos prendre na decisió, solitud i tranquilitat o família, poble o ciutat.
ResponEliminaJo en vaig plantejar pujar a Nargó amb el Carles, però i l'Esther ?, es quede sola a Barcelona ?. no, si ho em de passar que sigui tots junts.
Primer punt fet, Barcelona,
Segon punt que farem després del confinament?. Canviar les prioritats, o escollir millor les decisions a prendre.