Solitud (1)

L’autora.

Caterina Albert i Paradís va néixer l’any 1869 a l’Escala. 

Criada en un ambient familiar culte, la seva formació escolar, no obstant, no va ser especialment intensa “m’ensenyaven a conèixer lo Jesús i a fer pals i ganxos (…) lo demés ho he fet pel meu compte, sense cap estímul ni direcció.”

La vida familiar li va desvetllar l’interès per dibuixar i per escriure. Ella explica que de qui més va aprendre fou de la seua padrina materna, de qui va recollir molts aspectes de la llengua i també el material de moltes de les seues narracions.

Aviat va mostrar tenir interès per la lectura “Cada setmana venia el senyor Preses, un llibreter de Figueres, i la meva mare em deixava que li comprés tot el que volia.” Va ser en aquella època que es va subscriure a la revista “La Renaixença” i va enviar els seus primers escrits a “Esquella de la Torratxa”, amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Segons ella mateixa explicà, a l’edat de 14 anys ja va fer els esborranys de Parricidi i Drames rurals.

Amb la mort del seu pare explica que inicià un llarg període de reclusió a casa seva, on “escrivia per distreure’m. En la meva vida de monja i de finestrons tancats...” Tot i això, hi ha constància que anava sovint a Barcelona a fer-se roba i a veure teatre. També va fer nombrosos viatges per Europa i es va comprar un pis a Barcelona, lloc on sovint passava llargues temporades.

Quan l’any 1898 guanyà els Jocs Florals d’Olot amb Lo llibre nou i el monòleg La infanticida es va prouduir un gran escàndol en saber-se que l’autor era una noia. “No trobaven correcte que una dona contés la història d’un infanticidi”.

A partir d’aleshores va decidir adoptar com a pseudònim el nom masculí del protagonista d’una novel·la que estava escrivint -Calze d’amargor- que era el de Víctor Català.

Emma Vilarasau, a La infanticida.