Històries nargonines
Quan el mestre explicava el Juanito sempre es distreia. Aquell dia el mestre parlava de la creació del món. Que si Déu l'havia fet en set dies, que si havia separat la terra i el mar, que si hi havia un paradís terrenal...
Però el Juanito no l'escoltava poc ni molt. Ell havia vist com una mosca se li parava al braç dret i rumiava com ho faria per a caçar-la per arrencar-li les ales i tancar-la a la capsa de mistos buida que tenia a l'estoig. Tenir-la al braç dret era un problema, perquè ell amb l'esquerra no era gaire ràpid i moltes se li escapaven.
I el mestre continuava, que si hi havia un arbre de la ciència del bé i del mal, que si hi havia una serp, que si hi havia una poma...
Però el Juanito, aleshores, estava en màxima tensió. La mosca havia començat a esmolar-se les ales amb les potes de darrere i tot indicava que estava a punt d'arrencar el vol. Calia prendre una decisió immediatament, encara que fos amb aquell braç esquerre, tan poc expert.
...que si l'Eva havia temptat l'Adam, que si l'Adam havia mossegat la poma, que si Déu havia expulsat del paradís Adam i Eva...
I sí, just en aquell moment, el Juanito es va llançar a l'atac amb el braç esquerre. però la mosca va ser més ràpida que el seu braç i se li va escapar.
A qui no se li va escapar, però, va ser al mestre.
-Juanito, qué estaba explicando?
El Juanito es va concentrar. Què cony estava explicant el mestre? De sobte li va venir com un ressò a l'orella, com una musiqueta confusa i imprecisa de les paraules Adam i Eva i, de sobte, la mirada se li il·luminà i es digué: ja ho tinc!
-De butifarras de sang i ceba, señor maestro...
No, Europa, no és això.
A Europa hi ha gent que esta farta de pagar perquè altres facin aeroports sense avions, trens sense passatgers, aeroports privats, autovies per a anar de cacera, curses de tortura taurina, etc. etc. A Europa estan farts que els seus diners no arribin a la gent i es perdin pels sinuosos camins dels "senyoritos", dels grans buròcrates, dels bancs rescatats i dels ducs, comtes, marquesos, terratinents i altres espècies extractives i improductives.
Molts i moltes de nosaltres també n'estem farts i fastiguejats. Però ara no és l'hora de passar comptes. Ara és l'hora d'ajudar a aturar la pandèmia, perquè si no, com ja està passant, els qui més la patiran no seran les castes extractives, sinó la gent del carrer, la bona gent de sempre Ara poseu-hi el que calgui i després passeu comptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada