La recepció de l'obra
Solitud va tenir un gran èxit de públic i va ser traduïda a moltes llengües (castellà, francès, italià, alemany, rus, esperanto...). Moltíssima gent s'hi va entusiasmar. Però també va tenir molts detractors, alguns de ben poderosos.
El fet que l'autora fos una dona, el model independent i intuïtiu de llengua que va emprar i les crítiques generalitzades contra el moviment modernista dels noucentistes, en serien les principals causes.
Així, Maragall, amic i mite literari de Caterina Albert, va escriure al Diario de Barcelona: "En este libro la vida del campo y de sus gentes está hondamente sentida; pero en la confección del mismo ha presidido un propósito: el de revelar sólo lo duro, lo acerbo, lo horrible, lo lastimoso, lo repugnante de la simplicidad campesina". Per la seva banda, el poeta Josep Carner va escriure a la Revista de Catalunya: "Generalment, la imitació és inferior al model, però la pobra Víctor Català ho fa tan malament que els seus imitadors ja no ho poden fer pitjor".
Aquelles crítiques la van mantenir allunyada de la vida cultural dominant, el noucentisme, i durant molt de temps va deixar d'escriure i de publicar. No va ser fins a l'any 1926 que va reprendre la creació literària amb l'edició de l'obra Un film (3.000 metres), el 1929 publica Marines i el 1930, Contrallums.
Amb el pas dels anys, autores com Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany, o el quasi pirinenc Esteve Albert -que la dugué al teatre-, la van reivindicar, mentre que alguns altres, com ara Joan Fuster, van mantenir la seva actitud contundentment crítica envers l'autora de l'Escala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada