Tema de debat 1
La Mila, en començar la novel·la -a la pujada-, és una dona senzilla, de la seva època, sense cap característica d'excepcionalitat. El seu ideal és aspirar a una engruna de felicitat, enmig de les suors i servituds a què les dones estaven destinades per una rutina i per una història dissenyades pel món patriarcal dominant. Una engruna de felicitat vagament intuïda com a possible al si de la vida familiar, del treball, del paisatge, de l'escàs entorn social que l'envolta, dels aplecs i de ben poca cosa més. Per aquest motiu es deixarà portar, passivament i amb una certa desconfiança, "ajocada darrere d'ells" pel seu marit (i el pagès del carro) a la muntanya i abandonarà els "horts de regadiu (...), les notes frescals i alegres de la verdura tendra, clapejant la grogor colrada del terrer, enmig dels viarons d'aigua clara, que espurnejaven al sol com llenques d'espill" de la terra plana, de la terra baixa...
Penseu que és la mateixa Mila de la baixada, la que per fi ha decidit abandonar el seu home, la muntanya i l'ermita?
Veieu algun paral·lelisme o contrast entre aquest final i el de Terra Baixa, de Guimerà?
Jo he acabat de llegir fa poc la novela i m'ha costat bastant per molts motius. Principalment per mi mateix que em costa molta concentra-me i aquets dies tinc el cap en un altre lloc. Després està escrita fa més d'un secle i el dialecte es molt fort. M'imagino que els dialectòlegs contemporanis hi han gaudit d'allò mes i n'hauràn conservat moltes paraules inexistents en el parlar d'avui, es fa evident que el parlar Balear ve d'aqui , també es molt curiòs que moltes paraules son iguals al nostre parlar urgellenc i pallarès. Es evident que la Mila de la pujada no es la mateixa de la baixada 1er per la edat i segón per la seva propia evolució i experiencia.
ResponEliminaSi que pot tenir alguna simil.litut anb terra Baixa , però no sabria concretar , ja fa molt temps que vaig veure l'obra però sense haber-la llegit , sóc molt mal lector. Una de les coses que em sorpren es que sent l'autora de l'Escala no parli quasibé de la mar i nomes se centri en el relat de terra endins i de muntanya. Aixó es tot.
Hola, Jordi,
ResponEliminaA tots i a totes suposo que ens ha costat. De tots els clàssics d'aquest any aquest era el més rebec. A veure si ara amb aquestes sessions hi podem posar una mica de claror.
Pel que fa a Terra Baixa, Guimerà presenta una oposició entre la terra baixa (vil, egoista, deshumanitzada) representada per la figura del Sebastià (amant abusador de la Marta) i la terra alta (senzilla, neta de cor, clarament idealitzada) represe tada per la figura del pastot Manelic.
Víctor Català, bona coneixedora de les asprors de la muntanya i de la ruralia qüestiona - i de quina manera!- la visió idealitzada d'Àngel Guimerà. No et sembla?
Hola a totes i tots,
ResponEliminaQuan vaig acabar de llegir " Solitud" vaig entendre el què l'autora ens defineix en una sola paraula; tot el que la Mila sent i viu en un entorn de muntanya.
La novel·la, tot i que és del segle XIX, podria ésser totalment actual.
Les seves paraules, escrites amb un llenguatge antic i difícil d'entendre, et porten de mica en mica als sentiments de la Mila i el pastor i et van posant a la seva pell.
A mi m'ha agradat molt quan la protagonista surt del seu estat de depressió i solitud gràcies a l'amistat que neix entre el pastor i ella, i tanmateix va descobrint les petites coses del seu voltant i gaudint de la seva bellesa.
M'ha impactat el seu desenllaç no esperat i el costat obscur de l'ànima.
I per acabar, penso que la Mila podria ser una dona avançada en el temps i una feminista.
Solitud no és una novel·la llarga, però el llenguatge utilitzat ha fet que em resultés difícil avançar.
ResponEliminaAquesta lectura m'ha transmès l'angoixa que sent la protagonista en la seva vida plena d'insatisfaccions, el seu intent d'eixir a través dels sentiments pel pastor Gaietà (amor de dona) i pel nen Baldiret (amor de mare), i la humiliació final que acaba amb tot. Queda només solitud, però pot tornar a començar.
Caterina Albert viu en un món masclista, per demostrar la seva capacitat literària i poder escriure lliurement, ha de signar les seves obres amb el pseudònim Victor Català. Tant l'autora com la protagonista busquen ser elles mateixes.
Gràcies a tothom pels vostres comentaris.
ResponEliminaEl darrer correspon a l'Anna Rull.
Molts ànims!