dijous, 20 de desembre de 2012

Catalunya: 2 - “Gobierno de España”: 0

Top of Form 1
Notes per a anar tirant, 20 de desembre del 2012

Catalunya: 2  - “Gobierno de España”: 0

Tradicionalment, i per raons prou conegudes, Catalunya ha tingut moltes dificultats a l’hora de donar a conèixer –tant a fora com a dins del seu propi territori- les raons històriques i culturals en què es fonamentaven les seves reivindicacions.

Aquestes dificultats, evidentment, han provocat que fos molt difícil d’articular i cohesionar un cos social sòlid i coherent al voltant d’un projecte compartit, i que molt sovint la imatge que ha projectat el país hagi estat una imatge difusa, vacil·lant, fins i tot contradictòria.

Avui, però, hi ha una cosa que ha canviat de cap a peus. Avui tothom sap –parli la llengua que parli i pensi de la manera que pensi- que hi ha setze mil cinc-cents milions de raons que expliquen per quin motiu alguns ciutadans d’aquest país es queden sense la paga de Nadal, uns altres veuen retallat el seu sou, uns altres, la jubilació, uns altres tenen dificultats per a accedir als seus medicaments i uns altres no tenen feina.

Avui tothom sap –parli la llengua que parli i pensi de la manera que pensi- que hi ha setze mil cinc-cents milions de raons que se’n van de les nostres butxaques socials al país dels trens sense passatgers, dels aeroports sense avions, de les autovies sense peatges ni cotxes... I, encara pitjor, a les arques dels grans funcionaris de l’Estat, dels terratinents i dels nobles, que neden com mai en l’abundància dels grans sous, dels ajuts i de les subvencions.

Aquests setze mil cinc-cents milions de raons anuals són setze mil cinc-cents milions de raons objectives, indiscutibles, basades en les xifres oficials, que pràcticament no nega ni discuteix ningú –parli la llengua que parli i pensi de la manera que pensi.

Si fer conèixer aquesta realitat apodíctica constitueix el primer èxit català en la batalla semiòtica per la llibertat i la democràcia que tot just acaba de començar, no ho és menys veure la llastimosa estratègia defensiva amb què el “Gobierno de España” ha intentat defensar-se.

Cap mena de raó, ni de debat, ni d’argumentació.

Exhaurit el tòpic de “esto es España”, els cervells de l’altiplà s’han agafat al ferro roent de les acusacions sense proves, de les mentides amb mala fe, dels anatemes, de les condemnes i de la por.

Allà on la gent d’aquest país hi posa dades objectives i propostes de racionalització i diàleg, la caverna històrica hi contraposa una retòrica bel·licosa i gastada per segles i segles d’incansable reiteració. Una retòrica que no pretén cap mena d’assentiment o consentiment racional, sinó únicament un assentiment emotiu per part dels addictes i un acatament per part dels contraris, és dir, de nosaltres.

Però ho tenen malament. La persuasió emotiva i l’acatament per la via de la por ja no són el que havien estat.

Per a combatre els setze mil cinc-cents milions de raons amb què anualment es dessagna Catalunya cal alguna cosa més que les mentides d’”El Mundo”, cal alguna cosa més que els anatemes i les amenaces d’aquest personatge guinyolesc d’en Federico, cal alguna cosa més que les consignes de la tan subvencionada FAES.

O canvien de líders, d’idees i d’arguments, o en Mas i en Junqueras guanyaran la batalla de la llibertat i de la democràcia abans i tot del que ells mateixos es pensen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada