Notes per a anar tirant, 15 de desembre del 2012
Una joia
La felicitació nadalenca de l’Albert Jané, un fragment del seu dietari titulat Del “Quadern de Barcelona” corresponent a l’any 2005, és una autèntica joia literària.
Jané –un home de conviccions profundes, i per tant, conservador- hi parla de Barcelona, de Catalunya, del món i d’ell mateix, a través d’una mirada atenta, vigilant i crítica. Una mirada que moltes vegades vol ser racional i distant, però que esdevé trista, cansada i fins i tot decebuda quan constata la realitat del país i, molt especialment, la realitat de la llengua que empren algunes persones i mitjans de comunicació a qui correspondria ésser-ne testimoni i model.
En Jané se’ns presenta com un intel·lectual “malgré lui”. Com un home amatent al seu entorn (al més immediat i al més llunyà) de cada dia, però sobretot, com un home dedicat al conreu de la llengua en cos i ànima, que treballa en solitari fins a l’escarràs, i alhora en estreta col·laboració i liberalitat amb els amics i membres de les institucions (IEC) i entitats (Cavall Fort) en què col·labora.
En aquest apartat, tenen un interès especial les observacions sobre els seus punts de vista lingüístics i sobre els debats i converses que tenen lloc amb alguns membres de la Secció Filològica. I, molt especialment, les solucions lingüístiques que finalment acaba aplicant.
La seva prosa és depurada, precisa, rica, elegant, propera a la parla, però alhora allunyada dels usos pleonàstics que caracteritzen aquesta darrera.
Els temes són tractats amb la prudència i discreció acostumades; tot i això, aquest lliurament del “Quadern”, més explícit que els anteriors, no arriba a descarat, però sí que és més agosarat. I menys críptic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada