dissabte, 15 de desembre de 2012

Dinar a can Puig, (les Guilleries).

Top of Form 1
Notes per a anar tirant, 15 de desembre del 2012

Dinar a can Puig, (les Guilleries).

Amb l’equip ple de baixes (en Ramon i la Lluïsa, en Joan Ramon i l’Àngels, en Salvador M. i la Glòria, en Toni F.), ens hem trobat a l’àrea de servei del Montseny, tal com havíem acordat.

En Salvador C.,  la Maria Teresa i el Josep Maria C., els més matiners. Després hem anat arribant la resta: la Isabel i jo mateix, en Josep R., en Josep Maria M. i la Glòria, que vénen des d’Igualada!

Amb un sol esplèndid ens hem enfilat pels camins de sauló que duen a can Puig. Quan hi hem arribat ja hi havia alguns cotxes al petit aparcament de la banda dreta. Nosaltres hem aparcat els nostres  a darrere la casa.

Després hem fet una mica cames fins a sant Segimon del Bosc. El castell de Montsoriu i el Turó de l'Home a la nostra esquerra. La capella del segle X, bastant restaurada. Fotos.

A la tornada els gossos, més ben dit, les gosses de la casa, jeien al sol, planes i de galtes a terra, amb una sensació de pau i de relaxació que cap humà no deu assolir ni en els millors matalassos.

El dinar, casolà i abundant, ens ha ocupat una bona estona. Torrades amb pa amb tomàquet o all a dojo, calçots, espàrrecs a la brasa, xatonada, canalons de bolets, bolets barrejats, rovellons a la planxa, xai, cargols, peus de porc amb cargols o amb gambes, etc. Un agraïment a l’amo que ens ha servit –en uns porrons massa liberals: en això jo sóc més partidari dels carlins- el darrer vi novell que li quedava i es guardava per a ell. Després les postres i els cafès. Tot plegat de bona qualitat i a un preu força raonable, encara apte per a butxaques jubilades i consciències socialment sensibles.

A la baixada hem passat per can Masferrer, la casa pairal de l’actor Quim Masferrer (Teatre de Guerrilla). Com que ja era una mica tard, no ens hem aturat a mirar el paisatge, que en aquesta època tampoc no és pas que estigui en el seu moment més interessant.

L’església i el poble de Sant Feliu de Buixalleu, modestos, però nets i endreçats, polits. Sensació de pau.

En Josep Maria M. ens ha convidat a fer un cafè al taulell. Més fotos.

I la Isabel ha recordat els temps que teníem un apartament llogat a la plaça del poble. Eren altres temps.

Jo recordo que anava amb bicicleta a Arbúcies i tornava per aquelles pujades com si res. Aquest fet em produïa molta satisfacció, gairebé tanta com la que ara em produeix que pugui caminar una mica, sense les limitacions que em comportava fa uns mesos la meva maleïda hèrnia discal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada