divendres, 28 de desembre del 2012

Més que una autobiografia



Notes per a anar tirant, 29 de desembre del 2012

Adés en parlàvem
Andreu Navarro
PPU

L’Andreu Navarro va néixer a La Campana (Lorca) i després d’una sèrie de peripècies vitals va acabar posant arrels a Peramola.

Va arribar a Barcelona, en un vaixell de càrrega (ple de gàbies de bestiar), quan tenia dos anys i mig.

Aleshores el seu pare treballava a les mines de sal i potassa de Cardona i militava a la CNT. En acabar la guerra el pare va fugir a França. Com que el dictador Franco va dir que qui no tingués delictes de sang no patiria represàlies, va decidir tornar a Cardona. Tan bon punt hi va arribar, el van engarjolar. Quatre anys de captiveri: Bilbao, Lleida, Barcelona i, finalment, a les mines d’amiant de Taús.

La mare de l’Andreu havia d’anar a fer llenya, a quatre pessetes el feix. El germà gran va haver de començar a demanar caritat.

Una vegada va arribar fins a Nuncarga i allà li va sortir una feina de mosso. D’aquella feina li’n va venir una altra per al seu germà petit, l’Andreu, que encara era una criatura. Tot i això, es va llogar a cal Colls, de la parròquia de Pallerols. Allà li van tallar els cabells i li van bullir la roba, per a matar-li els polls.

A poc a poc, l’Andreu es va anar incorporant a la vida del nou territori. Es va traslladar a Peramola i hi va passar uns primers temps durs. Eren temps de racionament i d’estraperlo, de gana i d’incomunicació, de rebuig. Però aviat hi va descobrir també l’afecte de la bona gent, l’alegria de les festes, la mà estesa dels nous amics, l’atracció dels mercats setmanals, la riquesa dels aplecs i el goig de les caramelles. Gairebé sense adonar-se’n l’Andreu va esdevenir un peramolí més. Tant que, entre les moltes descobertes que hi va fer hi va trobar l’amor i acabà casant-se amb una peramolina, la Conxita de ca l’Andreuet.

Tot això i moltes altres coses ens explica el llibre d’Andreu Navarro, Adés en parlàvem.  Un llibre que ens narra la seva difícil i dura experiència vital i alhora ens va fent un repàs de les vicissituds històriques per què ha passat el país, els costums i les tradicions peramolines, les anècdotes i els records que més han colpit el seu autor.

L'autobiografia i els records de l'Andreu Navarro constitueixen el relat bonhomiós d'un home que ha cobert una trajectòria i se'n sent satisfet, però van molt més enllà de tot això.

Andreu Navarro ens ha llegat una obra senzilla i amena, el testimoni d’un home que estimava la vida i que per això ens va voler deixar explicada la seva venturosa història. Una història que és la seva, però que també és un conjunt de pinzellades impagables de la petita història de Peramola i de la del país. I, explicant-nos-la, ens ha ajudat a entendre més la terra que el va acollir, a recordar-la, i a entendre’ns nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada