divendres, 13 de desembre de 2013

Sí, sí: l'enigma ja és aquí




Aquell vespre, quatre rais de tres trams van arribar plàcidament a l’enraiador que hi havia a  la vora del Segre, just a sota de la Seu Vella de Lleida. A cada rai hi anaven dos raiers. Dos eren de la Pobla, dos més de Pont de Claverol i els altres quatre de Nargó.



Els de Nargó portaven un saquetó amb un penjoll de cebes i unes cabeces d’alls, i un bacallà que havien anat dessalant mentre baixaven pel Segre, lligat al rai amb una corda d’espart. Els del Pont de Claverol portaven un sac de trumfos (patates) i un garrafó d’oli. I els de la Pobla portaven una bona ampolla de ratafia dels Raiers.


Es van ajuntar i van decidir preparar-se el sopar amb el que tenien. Van posar unes cebes en una cassola, les van cobrir d’aigua, i van posar l’atuell al foc. Al cap d’una mica hi van afegir un trumfo per cap, és a dir, vuit trumfos, convenientment trossejats. Quan l’aigua va arrencar el bull hi van afegir el bacallà tallat en buit bocins. Al cap d’una estona, quan l’aigua ja s’havia evaporat del tot i els trumfos ja es deixaven punxar, van treure la cassola del foc.


Després, es van repartir la teca (la ceba, els trumfos, que ja eren ben eixuts, i el tall de bacallà) en vuit plats. Tot seguit van posar una bona cullerada d’allioli a cada plat, van aixafar la vianda i van començar a endrapar amb aquella fam que només gastava la gent del rai.


Quan van acabar de sopar, els raiers de la Pobla els van voler convidar a fer un glop de ratafia, però com que no tenien copes van decidir arribar-se al cafè Royal. Allà l’amo els coneixia i ben segur que els en deixaria alguna. Ells, per a compensar-li les molèsties, acompanyarien la ratafia amb cafè i puro de la casa.


L’amo del local del carrer de Cavallers no hi va posar pas cap pega. Però en servir-los la Ratafia els va reptar a resoldre un enigma que els posaria en Tòfol Recolons, que era el mag oficial de la casa.

-Aquí teniu les vuit copes de ratafia. Totes semblen iguals, però una va plena d’una ratafia que no és dels Raiers i, per tant, encara que és del mateix color, no té tanta consistència. La copa de la ratafia falsa pesa un gram menys que les de l’autèntica.


>>Amb aquesta balança de dos plats heu d’esbrinar quina copa és la que conté la ratafia falsa. El qui ho faci amb menys pesades i m’expliqui correctament el procediment, tindrà el cafè i el puro pagats.

Les cròniques no expliquen qui va resoldre l’enigma.


Però el primer o primera que a partir d’aquest moment resolgui l’enigma d’avui, és a dir,  el qui ho faci amb menys pesades i expliqui correctament el procediment, rebrà la magnífica ampolla de ratafia dels Raiers amb què tan gentilment els ratafiaires Portet de la Pobla obsequien el lector o lectora afortunat d’aquest blog.

1 comentari:

  1. Hola...
    Jo faria la primera pesada amb 4 copes acada plat. El plat que quedi a dalt, és el que té la copa que pesa 1 gram menys.
    D'aquestes 4, en tornaria a fer una pesada, però ara de 2 en 2...el plat que queda a dalt, té la copa de la falsa ratafia.
    I finalment amb aquestes dues copes, la darrera pesada...una copa a cada plat. La falsa, d'un gram menys, quedarà a dalt...i ja la tenim
    En tres pesades ho esbrinem...

    ResponElimina