L’esquarterament
del Principat
Per
aquest Tractat,
la corona francesa es va apropiar -a
part
d’altres
enclavaments
estrangers-,
dels territoris del comtat del Rosselló, del
Vallespir, del
Conflent, del
Capcir i de
la
meitat de la Cerdanya -excepte la
vila
de Llívia-, que foren mutilats del conjunt català per
la via d’establir-hi una frontera política que dividia la
nació catalana entre
dos estats, el francès i l’espanyol.
Aquesta
escissió del territori es féu sense tenir en compte les lleis (les
Constitucions Catalanes) ni les institucions que fins aleshores
havien vetllat per la integritat del territori del Principat de
Catalunya: La Generalitat i el Consell de Cent, ni
la ciutadania afectada.
La monarquia de
Felip IV de Castella (III
d'Aragó), de
fet, ho va amagar fins a les Corts de Barcelona de 1702, tot i que el
desenllaç
va ser conegut des de 1660, en què la Generalitat va fer una
ambaixada al virrei per "donar-li l'enhorabona de la feliç nova
de l'ajustament de les paus entre Espanya y França".
Els
ciutadans dels territoris lliurats a França, coneguts
actualment com de la Catalunya Nord, però integrats administrativament dins el "Département des Pyrénées Orientales", van conspirar i
lluitar durant
anys per tornar a unir-se al Principat, i les autoritats catalanes
també es van resistir a acceptar l’esquarterament, que no va ser
reconegut
oficialment fins
al 1720.
La torna del tractat
El Tractat també preveia el casament de la infanta María Teresa d’Àustria, filla de Felip IV de Castella (III d'Aragó) amb Lluís XIV de França, que justament en aquells moments estava a punt de prometre’s amb la princesa Margarida de Savoia. María Teresa, àvia del futur Felip V de Castella, va haver de renunciar als seus drets successoris al tron espanyol, a canvi d'una compensació econòmica que formaria part del seu dot. Aquesta compensació, però no es va arribar a pagar mai i va ser un dels factors de constant conflictivitat i de guerra entre França i Espanya fins a arribar a la Guerra de Successió.
Els governants espanyols van presentar el Tractat dels Pirineus com una gesta política sublim i memorable, celebrada fastuosament i posant l’accent en el contracte matrimonial entre Lluís XIV i la infanta espanyola i evitant de parlar de la derrota política que significava el lliurament a França de les terres de la Catalunya Nord, és a dir, del Rosselló, el Vallespir, el Conflent i una part de la Cerdanya, a més de la pèrdua d’altres nombrosos territoris. Els governants francesos, per la seva banda, van celebrar la incorporació d’aquelles comarques i van presentar l’esdeveniment com una reparació històrica d’una suposada incorporació injusta i il·lògica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada