La celebració espanyola del tractat
Malgrat que amb la «Paz de los Pirineos» la Monarquia hispànica iniciava el desmembrament del seu aleshores extensíssim imperi, amb la pèrdua de les comarques catalanes regalades a França i de territoris tan emblemàtics com l’Artois, Luxemburg o alguns enclavaments flamencs i italians, fet que suposava l’inici de la pèrdua espanyola de l'hegemonia europea, les celebracions per aquella «Paz» foren increïblement dilatades, ostentoses i molt rutilants; enlluernadores.
En efecte, el dia 16 d’octubre de 1659, a tres setmanes escasses de la signatura oficial del vergonyós Tractat, arribava a Madrid el comissari francès, duc d’Agromont, acompanyat d’un seguici tan nombrós com elegant i refinat. Per ordre de Felip IV de Castella (III d’Aragó), els va sortir a rebre a la petita població de Maudes (més o menys allà on avui hi ha l’estadi Santiago Bernabeu) En Cristóbal de Gaviria, introductor d’ambaixadors, i a continuació es va celebrar una solemne entrada a la Villa i Corte per la porta i el carrer d’Alcalà, la Porta del Sol, el carrer Major i Plateria, engalanats i guarnits a tal efecte i entre una gran gentada que els rebia exultant, festiva i plena de joia. L’il·lustre hoste i el seu seguici van ser sumptuosament allotjats al Palau reial, on foren rebuts per l’Almirall de Castella, En Juan Alfonso Enríquez de Cabrera, insigne personatge que tres dies més tard va obsequiar els il·lustres convidats amb una festa d’una opulència tan fastuosa que es fa difícil de descriure, autènticament babilònica.
El dia 18 d’octubre aquell ambaixador, el duc d’Agromont, acompanyat d’un seguici tan nombrós com elegant i refinat, va ser obsequiat amb un concert de l’orquestra de la «Real Capilla».
Li va agradar tant l’actuació, li van plaure tant la suavitat de les veus i la gràcia de les lletres, que va fer repetir algunes peces fins a cinc cops. Fins al dia 31 d’octubre, quan ja només faltava una setmana per l’infaust Tractat, tan miserable, encara va rebre diversos homenatges i va poder gaudir d’altres nombroses festes i celebracions, abans que amb tot el seu seguici, tan nombrós com elegant i refinat, sortís de la capital espanyola amb el consentiment matrimonial a la butxaca i els acords secrets sobre el miserable Tractat a la valisa diplomàtica.
Quatre dies més tard de la signatura del repugnant Tractat, el dia 11 de novembre de 1659, un correu ja va fer saber a la capital espanyola que la «Paz de los Pirineos» havia estat signada a l’illa dels Faisans. L’endemà, el dia 12, Felip IV de Castella (III d’Aragó), amb la seva habitual solemnitat, va visitar el santuari d’Atocha, en acció de gràcies. Aquella nit, a Madrid, ja hi va haver grans lluminàries i focs d’artifici, es va retirar els topalls dels rellotges, van repicar les campanes completament embogides i hi va haver jocs, festes, gresques, barriles, gatzares, mascarades i esbargiments de tota mena fins més enllà de la sortida del sol.
Les festes més espectaculars i ostentoses, però, es van celebrar l’any següent, el 1660, quan la infanta María Teresa, acompanyada del seu pare Felip IV de Castella (III d’Aragó) es va traslladar a la frontera francesa per casar-se amb Lluís XIV de França. Des del 14 d’abril, que sortí de Madrid, fins al 26 de juny, en què hi tornà Felip IV de Castella (III d’Aragó), les festes de celebració no s’aturaren durant més de tres mesos en cap de les poblacions per on passaren: música, balls, espectacles de fantasia, mascarades, farses, jocs de canyes i estaferms, banquets pantagruèlics, cavalcades, lluminàries, tornejos, focs d’artifici, curses de braus, braus estimbats al Pisuerga, braus «encohetados» (celebrats de nit, amb grans lluminàries i coets a les banyes i a la cua, que sovint acabaven cremant el pobre animal de viu en viu, com encara es fa actualment a Medinacelli), places il·luminades amb atxes i fanals, espectacles cavallerescos, llançament d’ous daurats, etc. etc.
El poeta i comte de Villamediana, anys abans, ja havia satiritzat les festes del monarca d’aquesta manera:
“Señores, yo me consumo.
¿Hay tan gran maravilla?
¡Que haya gastado la villa
tres mil ducados en humo!”
Malgrat que amb la «Paz de los Pirineos» la Monarquia hispànica iniciava el desmembrament del seu aleshores extensíssim imperi, amb la pèrdua de les comarques catalanes regalades a França i de territoris tan emblemàtics com l’Artois, Luxemburg o alguns enclavaments flamencs i italians, fet que suposava l’inici de la pèrdua espanyola de l'hegemonia europea, les celebracions per aquella «Paz» foren increïblement dilatades, ostentoses i molt rutilants; enlluernadores. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada