Malestar i revoltes a partir de la invasió francesa
A partir de 1635 en què esclatà la guerra entre França i Espanya el conflicte català anà quedant progressivament atrapat en un joc d’equilibris derivat dels interessos polítics internacionals. Les operacions militars es desplegaren inicialment als fronts de Flandes, del Rin i del nord d’Itàlia, però a partir de 1639 l’exèrcit francès començà a atacar posicions nord-catalanes (Opol, Salses...). Amb l’excusa que les Constitucions catalanes no eren adequades a les necessitats de la monarquia, el govern espanyol va començar a emprar mètodes nous a fi de reclutar soldats, garantir les lleves i garantir la manutenció de l’exèrcit a càrrec del ja prou depauperat món de la pagesia. Per a aconseguir els seus propòsits, Madrid va alliberar els jutges de l’Audiència del jurament de complir i fer complir les Constitucions catalanes, va amenaçar la Diputació amb la pèrdua dels seus ingressos i va obrir la porta a l’exercici dels diversos oficis per la via de desarticular el control gremial que havia estat operatiu fins aleshores.
El descontent generat pels allotjaments forçats dels «tercios» i la pobresa progressiva i extrema de la ruralia van anar creant un ferment de revolta en què els pagesos rebels es van anar organitzant per fer cara a la situació i treure les tropes espanyoles del Principat. El govern de Madrid aviat es va trobar atrapat entre la invasió francesa i la situació de quasi guerra civil que s’anava gestant a Catalunya. Desconcertat i sense entendre la magnitud del conflicte, va decidir destituir el lloctinent de Santa Coloma, sense saber que acabava de destituir un mort. En efecte, el dia 7 de juny de 1640, el dia de Corpus, com cada any a l’època de segar van entrar uns 500 segadors a Barcelona. Un incident entre un d’ells i un algutzir que volia escorcollar-lo i va acabar ferint-lo va donar peu a l’inici d’una de les revoltes més famoses de la nostra història: el Corpus de Sang. Als crits de «Visca la terra», «Muiren els traïdors» i «Muira el mal govern» els amotinats es feren amos durant tres dies de la ciutat.
Mataren el comte de Santa Coloma i tretze persones més i dirigiren les seves fúries envers tots aquells que exercien oficis reials, entre els quals els jutges de l’Audiència i altres autoritats, a més de sectors de l’aristocràcia i l’oligarquia, considerats com a traïdors. Organitzats gairebé militarment desafiaren les autoritats del Principat en nom de a fe catòlica i de les llibertats trepitjades de Catalunya.
Les contradiccions socials existents en la societat, l’extrema pobresa derivada del règim senyorial i l’impacte provocat pel trencament de les garanties constitucionals havien esclatat a partir de la guerra amb França i dels allotjaments forçats i sovint molt conflictius de l’exèrcit a l’esquena d’un món rural ja per si mateix molt empobrit i castigat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada