Aquest
és el cinquè any que la Secció Filoil·lògica de l’IEC,
juntament amb altres institucions (OBNEO i UPF), han permès
escollir, mitjançant votació popular, el neologisme de l’any.
Quina
llàstima que no fessin el mateix amb tot l’embolic dels
diacrítics!
La
paraula guanyadora
del
concurs ha
estat sororitat,
bellíssim
mot
de
ressonàncies conventuals, que
expressa
una
determinada
relació
de solidaritat
que
existiria entre
les
dones. La
resta de paraules escollides han estat èpic,
demofòbia,
sostre
de vidre, migrant,
microplàstic,
criptomoneda,
seriòfil,
narcopís
i
pis
rusc.
La
manera com s’han escollit aquests mots és realment ben curiosa i
divertida.
Desconec
si els responsables de l’Oxford University Press duen a terme un
escrutini semblant. Pel poc que en sé, allà treballen d’una
manera molt
rigorosa
i primmirada. És clar que la OUP és una institució privada que
s’autofinança i l‘IEC és tota una altra cosa, amb
els seus
membres
incorporats per
cooptació, finançada
pel comú dels ciutadans i dissenyada més aviat
a
l’espanyola
manera.
Si
jo hagués hagut de votar no hauria votat per cap neologisme. Hauria
votat per una paraula modesta, senzilla, gairebé agonitzant que, no
obstant això, sovint trobo molt a faltar. No fa vida a cap
diccionari i ja gairebé és morta als llocs on la vaig aprendre.
Només
la faig servir quan penso, quan parlo
a soles. Quan parlo en veu alta o escric he de fer mil i un equilibris per a
expressar el que vull dir i fer-me entendre. No sé com cobrir el buit semàntic que em deixa la seva absència al codi comú. Es
tracta del mot envetar-les,
que gairebé sempre va seguit d'infinitiu i té un significat força semblant al de dar
por +
infinitiu, en castellà, malgrat que és un mot més versàtil.
Envetar-les, per tant, significa tenir la mania, l’obsessió, de fer una cosa que ens
sembla inapropiada, extravagant, grandiosa o molt exagerada. Ara
les ha envetades per ser astronauta, per caminar descalç sobre la
neu, aquell home per on les enveta!, etc. Les alternatives que ens ofereix la normativa són venir
ganes
o agafar
la dèria,
perífrasis de significat parcialment aproximat, sobretot la segona, però
que el comú dels mortals sol substituir espontàniament per
l’estructura castellana Ara
«li
ha donat» per
ser astronauta, per caminar descalç sobre la neu, aquell home... ¿?
 |
| Joan Coromines no va arribar a ser mai membre de la SF de l'IEC |
Envetar-les
no
apareix al Fabra, al DCVB ni al Coromines, malgrat que en el passat devia haver
tingut una
forta vitalitat en un
àmbit d’ús geogràfic força extens. Tant a Nargó com a Peramola
-tal com em confirma el poeta
i lingüista
peramolí, Josep Espunyes- fa uns anys era una paraula ben viva i
usada intergeneracionalment. Coromines,
tot i no recollir l’expressió ens dóna una pista molt bona. Anota
l’expressió seguir
la veta
a algú (secundar-li
les manies) a
Tavascan; recull l’expressió tenir
vetes amb
el sentit «d’obrar de manera desigual, segons els moments i
reaccions sentimentals», i cita un poema gironí del segle XVIII que
diu: «May més versos faré / per més que diga la veta
/ perquè sé que lo poeta...»
 |
| Coromines les va envetar per tenir un domini absolut de la llengua malgrat el seu exili americà. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada