Aquests
dies de confinament conviden a llegir, a rellegir i, si
es pot, a
prendre nota de les lectures. Tots i totes tenim a casa alguna
lectura endarrerida,
que fa cua a la prestatgeria o
a la tauleta de nit. Jo
aquests dies he tingut l’ocasió de
llegir Primera
pàgina,
de JL Cebrián, una obra que feia temps que tenia pendent
de
llegir i de
la qual tinc ganes d’anotar algunes idees i
anècdotes sucoses,
divertides,
trasbalsadores...,
per a poder recordar-les millor.
Malgrat
els molts silencis i llacunes que s´hi detecten, es tracta d’una obra prou
interessant i significativa d'una època i d'una gent.
El
títol de
l’obra evoca
la pel·lícula The
Front Page (Primera
Plana),
de Billy Wilder, un film en què se’ns mostra com
la premsa no sempre cerca la veritat, sinó l’èxit periodístic i,
en definitiva, la venda del producte.
Juan
Luís Cebrián Echarri va ser director i cofundador del diari El
País,
un dels diaris més prestigiosos i venuts de l’Estat espanyol i
el
punt
de referència informatiu
d’una
bona part del progressisme hispànic,
des de 1976 a 1988, any en què l’autor
deixà
la direcció del diari i posa
punt i final al
seu relat, quasi biogràfic.
Cebrián
ens explica que el seu pare era el director del diari Arriba
-l’òrgan de comunicació del partit feixista Falage Española- pràcticament des de l’acabament de la guerra.
Ell, però, ja
ben jove va
entrar a treballar, com a redactor en cap, al diari Pueblo
-el diari oficial
del
Movimiento Nacional- que
aleshores dirigia el seu admirat Emilio Romero, íntim amic del seu
pare.
Aviat en va ser subdirector fins que va passar al diari
Informaciones,
un diari d’arrels profundament nazis, tan
nazis que “cuando el cuñado y superministro de Franco Ramón
Serrano Suñer visitó Berlín en plena contienda le preguntó a
Hitler:
‒Mi
Fürer, ¿cómo va la guerra?
‒Muy
bien ‒contestó el otro‒, aunque no tanto como dice
Informaciones”.
Cebrián
explica també que va poder estudiar al col·legi de
El
Pilar,
una
escola privada, catòlica, de la Sociedad de María,
un
dels col·legis de l’elit madrilenya, presidit, a l’escala
principal de
l’entrada, per
la frase
de
sant Joan «La
verdad os hará libres». En
aquest col·legi l’autor ens explica l’episodi de pederàstia i
d’abús sexual que hi va viure, sense ser-ne quasi conscient. No
se’n va adonar fins que un dia, en parlar de l’antiga escola, el ministre Rafael
Arias Salgado, alumne del mateix centre, li va preguntar:
‒O
sea ¿Que tú también fuiste novio de don Prudencio?
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada