(Resum d'un fragment de la conferència que vaig pronunciar amb motiu de la visita que va fer la presidenta del Parlament Carme Forcadell a la població quan era presidenta de l'ANC).
Segons la hipòtesi de Joan Coromines, Nargó duria la feina d'arrossegar troncs -la del món del rai i de la tradició fustaire- en l'ADN del seu mateix nom. En primer lloc, Coromines observa que entre els noms de Nargó i de Narieda (pronunciada sovint Nurieda a Nargó) hi ha una relació estreta.
Tots dos noms són pre-romans, molt probablement basco-ibèrics. A més a més, en referir-se a la pronunciació de "Nurieda", Coromines afirma "és clar que és Narieda la forma legítima, i quasi general. I (Narieda) és inseparable del nom de Nargó, tant per l'íntima dependència geogràfica com per la inicial comuna."
"Hi veig l'arrel basca nar o narra, 'arrossegament' de la qual tenim abundosos i generals testimonis en els dialectes bascos (...) Amb sufix -ko: narrico, declinat *narricone donava certament Nargó(n)."
"D'altra banda, narre-eta o narri-eta, format amb el gran sufix basc, -eta, i amb la reducció de *narrieta a Narieda" hem de pensar que "tots dos (Nargó i Narieda) es devirn fundar en els rossegalls de troncs d'aquestes boscúries; en particular les 'carrues' o canals de l'espadat bosc de Narieda, són grandiosos els rossegalls de troncs: d'aquí justament el col·lectiu Narieda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada