Els alumnes ja havien dit el "Padrenuestro" i havien cantat el "Cara al sol", el "Prietas las filas" i el "Viva España". El qui li tocava penjar la bandera al carrer ja ho havia fet. El mestre ja havia escrit la consigna (de la Falange) a la pissarra. El qui passava la "fecha" ja l'havia estampada al cap de cada full. El qui repartia la tinta ja havia passat amb l'ampolla de bec angulat a reomplir els tinters de la primera i segona secció, que eren les que podien escriure amb tinta. I cada alumne tenia una feina assenyalada: uns a repassar la lliçó, uns altres a fer còpia, uns altres, sumes i restes...
El mestre per fi es podia aturar una estona i fer una cigarreta. Es va posar al final de la classe, veient els alumnes com treballaven (o ho feien veure) amb l'esquena inclinada a sobre la taula. Es va disposar a gaudir de l'instant de pau i silenci i a fruir plàcidament dels plaers del tabac. Quan el mestre es posava a aquell final de la classe es produïa un silenci glacial, absolut, i el brunzit d'una mosca es podia percebre d'un cap a l'altre de l'aula. Si no, de tant en tant se sentia l'esclat sec i tallant, com un llampec, d'un clatellot, però ningú no es girava per veure on havia caigut, sota el perill de rebre'n un altre de més fort encara. A cada mastegot que el mestre engaltava, instintivament, les esquenes s'ajupien i els clatells s'aplanaven arran dels fulls dels quaderns com si cerquessin refugi i socors al seu interior.
El mestre fumava "Caldo", és a dir, Ideales al quadrado, que eren de color blau, naturalment. Allà, assegut, buidava el tabac de la cigarreta originària i la refeia amb paper de fumar Smoking, que era la seva marca preferida. Posava curosament el tabac a dintre del paper, el cargolava amb els seus dits una mica esgrogueïts per la nicotina, el llepava un pelet perquè s'enganxés, el tapava de cada cap i l'encenia. En aquell temps, de "Caldo", en fumava molt poca gent.
Els treballadors del pantà fumaven Peninsulares, els del poble (serradora) Ideales normals, els pagesos, "Pots" (Picadura Selecta) i mossèn Miquel i el Jaume de ca la Pruna, Picadura Selecta Superior. Alguns joves els caps de setmana fumaven Bisonte, que era ros i infecte, però permetia presumir una mica davant les noies. La canalla fumàvem vidarsa, d'amagat, és clar.
Quan el mestre estava a mig fumar la seva cigarreta i gaudint dels itineraris i circuïts pulmonars de la nicotina, va veure una cosa que va cridar molt la seva atenció. Un alumne estava atrafegat amb un paper secant intentant eixugar alguna taca. Devia ser una taca molt considerable, perquè no parava de remenar paper secant amunt i paper secant avall. Al cap d'un moment, el seu company de taula li va haver de deixar el seu secant... El mestre, que encara no havia pogut gaudir del tot del seu "Caldo" es va aixecar encuriosit. Silenciosament, es va posar darrere de l'alumne que traficava amb el paper secant i el que va veure el va desconcertar. De l'interior del tinter, com si fos un pou de petroli, en brollava un raig de tinta que s'escampava per tota la taula malgrat els esforços d'aquell pobre alumne que intentava inútilment d'aturar-lo.
El mestre, perplex, es va gratar al clatell.
-Qué pasa aquí?
Aleshores l'alumne de la taula de davant es va girar amb un gest que volia semblar servicial:
-Señor maestro! Esto huele a carburo!
El carburo, en efecte, fa una olor molt intensa i penetrant. Al mestre se li il·luminà la mirada. Es va passar el cigarret a la mà esquerra i a la classe hi va esclatar un parell de llampecs, secs i tallants, i les esquenes i els clatells dels alumnes, alguns dels quals s'havien girat per veure què passava, es van tornar a arranar a les taules com si fossin clapes encastades a les roques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada