Calendari de vidre 22: Maneres de triar i de jugar

Quan  jugàvem havíem de triar. Triar porteria. Triar companys. Triar qui parava i qui no.

Una manera de triar era a pa o vi. És a dir, a cara i creu. Però com que no hi havia monedes, agafàvem una pedra plana, escopíem en una cara, i aquellà era el vi, la cara seca era el pa. Què vols, pa o vi? Era el temps del pa amb vi i sucre per a berenar.

Després hi havia les cançons de triar. "Pito, pito, colorito, dónde vas tú tan bonito, por la acera verdadera, pim, pom fuera!" I al qui li toava la paraula "fuera", sortia.

Una altra era: "En un rosal, había una rosa, rosa por rosa, la más hermosa, a quien ustedes escoja!" Aquest era per a escollir. Al qui i tocava "escoja" triava company per añ joc que fos. no cal dir que tothom volia ser escollit i quins disgustos, preferències, amistats i enemistats que no es creaven entre la canalla.

Quan van arribar fills de treballadors del pantà van portar jocs i maneres de triar. Fèiem un joc que era "Montar a caballo". Consistia a pujar un a l'esquena o al coll d'un altre i emprendre una lluita per a fer caure adversaris. La cançó de triar que van portar d'Andalusia era "Illo pa illo, carabina escopetazo, arriba hay la fuente, corre bebe agua, móntate en ése".

Les cançons de triar que jo vaig aprendre a l'escola franquista eren totes en castellà, naturalment. N'hi havia hagut en català? No ho sabíem ni ens ho podíem imaginar. Després, molt temps després, parlant amb gent més gran, vam descobrir que també hi havia hagut, naturalment, cançons de triar en català. De la meua padrina vaig aprendre la que diu "La bolangera té un colom, amb la cua escombra el forn, amb les ales la pastera, vet aquí la bolangera. Un, dos, tres, vés-te'n a l'era!", treta d'una coneguda cançó popular. La meua mare sabia la de "Pedra pedreta" i encara algunes altres que ara, en la meua situació de confinament no tinc a mà...

Potser, per tot plegat, la canalla, que mai no para, ens venjàvem d'aquell trencament imposat i ens inventàvem cançons a partir dels nombres i de les cases del poble, que sovint anàvem variant: "L'una, la Pruna; lo dos, lo Pinós; lo tres, lo Bastiguès; lo quatre, lo Sastre; lo cinc, l'Agutzil; lo sis, lo Tonís; lo set, lo Manset..." O bé la de les vocals: "A, lo mestre em va pegar; e, jo no sé per què; i, ahir no vaig venir; o, jo no estava bo; u, tota la culpa la tens tu!" O també jocs com ara el de "Barbeta et tinc..." o el del "Rei Pepet"...