diumenge, 21 d’octubre de 2012

Bartolomé de las Casas (o Casaus?)

Top of Form 1
Notes per a anar tirant, 8 d’octubre del 2012

Bartolomé de las Casas (o Casaus?)

Em proposo parlar d’un tema que desconec en gran part. La meva intenció, precisament, és conèixer i entendre millor alguns aspectes foscos que giren al seu voltant. Així que d’aquí al 12 d’octubre miraré d’informar-me i aprofundir en tots els caires i replecs que trobi sobre la matèria. Serà la meva manera particular de recordar i commemorar una data tan assenyalada com discutida.
Per a començar hi ha el problema del nom. Com es deia realment aquell defensor dels indis que ens ha arribat com Bartolomé de las Casas? Com és que, quan podia, donava a entendre que es deia Casaus?
En els textos impresos a Sevilla l’any 1552-53, Bartolomé de las Casas afegeix al seu cognom “/o Casaus”. Aquesta variant apareix a l’encapçalament de la “Brevísima”, a l’Argument i al principi del Pròleg. Apareix també a la resta de textos impresos en aquella data, tret de l’”Octavo remedio”. Segons els experts en la matèria, després d’aquestes publicacions, aquesta “anomalia” ja no es tornarà a repetir en cap de les seves obres posteriors. Però sí que reapareix –i ja no pas com una anomalia- en la seva signatura com a bisbe de Xiapas, en què signa simplement Barthomeu? Casaus.
L’explicació que els experts han donat al tema em sembla, amb tots els respectes, bastant poc convincent. André Saint-Lu, que demostra conèixer bé l’obra de l’autor, per exemple, afirma “quiso, por tratar-se de escritos dados a la imprenta, diferenciarse de los otros Las Casas...” És com si un servidor, per a diferenciar-me d’altres Fités, signés Marcel Fité / o Ruipérez, per exemple. La veritat és que el mètode és poc operatiu i creïble. A més a més, la resta de textos de Las Casas –també donats a la impremta!- ja deixen de dur aquest afegit. I per si això no fos prou, quan Las Casas passa a ser bisbe de Xiapas, no solament reprèn el cognom Casaus, sinó que prescindeix del Las Casas. L’argument de Saint-Lu, per tant, no s’aguanta.
Crida molt l’atenció que quan Las Casas se’ns presenta com Casaus és justament quan els seus textos o simples escrits s’escapen de les urpes de la censura, és a dir, d’aquella extraordinària màquina de controlar els actes i els pensaments que era la Inquisició. Els textos de Sevilla, en efecte, van ser publicats clandestinament, sense cap mena de llicència ni permís. I quan Las Casas era a Mèxic sabia que la Inquisició era a milers de quilòmetres de distància. Sembla com si els poders inquisitorials no solament controlessin els actes i els pensaments de les persones, sinó fins i tot els seus noms autèntics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada