¿Vaig anar a la manifestació de l’Onze de Setembre?

Notes per a anar tirant, 2 d’ctubre del 2012

¿Vaig anar a la manifestació de l’Onze de Setembre?

Ahir vaig sentir un membre del col·lectiu “Contrastant” al programa “Versió Rac 1”. Parlava dels assistents a la manifestació de l’Onze de setembre. La seva discrepància amb les xifres que s’han donat als mitjans era d’una contundència absoluta. Segons els seus números, “per a reunir un milió i mig de persones caldria omplir vint Passeigs de Gràcia”. No va arribar a dir el nombre que calculava que hi havia assistit, però es va entendre perfectament que la cosa devia anar d’un parell de centenars de milers de persones. Hauria estat d’agrair que s’hagués mullat una mica més i ho hagués concretat, encara que només fos d’una manera aproximada. Però no vaig sentir que ho fes. El que sí que va quedar clar és que hi va anar moltíssima menys gent –deu vegades menys- de la que jo em pensava. I també va quedar clar que la persona que parlava era independentista. En cosa de vint minuts ho va repetir com a mínim quatre vegades. Quatre vegades en tan poc temps són moltes vegades. Jo tinc amics independentistes que sé que ho són i pràcticament no els ho he sentit a dir mai. De fet, a mi si algú en tan poca estona em digués quatre vegades que és independentista, instintivament em posaria la mà a la cartera. Pel que pogués ser.

Jo, si no vaig errat, també vaig anar a la manifestació. Com a mínim estic segur que vaig intentar anar-hi. A quarts de cinc vaig sortir de prop de la plaça d’Espanya. La Gran Via de seguida va ser una riuada de gent. Jo em volia trobar amb un grup de l’Alt Urgell que sortia del carrer Urgell, però hi havia tanta gent que ja no em va ser possible localitzar-lo. En arribar al carrer d’Aribau, la Gran Via era atapeïda de gent, al centre i als laterals. Per a fer del carrer d’Aribau al de Balmes vam trigar prop de dues hores. Cap a les set, veient que allò no rutllava, vaig girar Balmes avall. Els carrers que donen a la plaça de Catalunya i la mateixa plaça eren plens de gent amb banderes estelades que davant la impossibilitat d’avançar es retiraven cap a casa. Jo, tot i que em començava a fer mal l’esquena, vaig intentar tornar a entrar a la manifestació, però en veure que continuava tot aturat, me’n vaig tornar cap a casa. No sé quanta gent hi podia haver, però em sembla que bastants més que els que donava a entendre aquell membre de “Contrastant”.

Aquest senyor de “Contrastant” també es va fer ressò del càlcul que va publicar el diari el País, el qual va dedicar vuit redactors a calcular la gent que participava en l’esdeveniment, cinc d’ells al carrer. El diari el País parlava de 605.000 persones (xifra curiosament força aproximada a la de la “Delegación del Gobierno”) i oferia a les seves pàgines digitals uns criteris elaboradíssims sobre la manera com s’havia fet el recompte i un mapa dels llocs on es va centrar el càlcul que van fer els seus reporters. La primera cosa que hi constato és que a mi no em van comptar, ja que tot el tros de la Gran Via que va d’Aribau al Passeig de Gràcia –ja he dit que acaramullat de gent- no formava part de les “áreas de cálculo” del diari. De sobte m’agafà un esglai. I si no hi hagués anat? I si tot aquell riu de gent que baixava per la Gran Via hagués estat només un somni?

Per sort, Déu estreny, però no ofega. L’endemà de la Mercè el mateix diari ens informava en titular que un milió quatre-cents mil barcelonins havien envaït els carrers amb motiu de la festa major. Més del doble més que el dia Onze de Setembre. Jo, que de vegades sóc una mica mal pensat, sospito que van agafar un quants manifestants –entre ells jo mateix- del primer dia i els van afegir al segon.  I no em negaran que el diari el País, que té fama de ser un diari seriós, de vegades també és ben divertit.