diumenge, 21 d’octubre de 2012

Cap de setmana: Dinar a Palamós

Notes per a anar tirant, 7 d’octubre del 2012

Cap de setmana: Dinar a Palamós

Havíem quedat a la una al voltant del canó del Passeig de Mar, a tocar de l’hotel Trias. Els més puntuals han estat el Ramon i la Lluïsa, que a quarts de dotze, quan hem arribat la Isabel i jo, ja hi eren. No han trigat a arribar el Salvador, la Maria Teresa, en Josep Maria i la Glòria. En Joan Ramon, l’Àngels i en Josep també han arribat puntuals, tot i que primer han anat a fer una visita, diguem-ne turística, al canó de dalt de la població. En Joan Ramon ens ha portat un regal magnífic: una fotografia ampliada de “nucli dur” de la Gallina House, amb tot de fotografies de les diferents cèl•lules del grup. En Salvador M. I la Glòria no han pogut venir perquè han hagut d’allargar la seva estada a Madrid a causa d’una conferència que han proposat al Salvador a darrera hora. En Josep Maria C. tampoc no ha pogut venir per motius personals.
Des del costat de la badia on estem situats, ens hem entretingut una mica a contemplar el paisatge que el dia i el lloc ens oferien. Un cel clar i obert, net, que s’ajunta amb el mar a l’alçada dels darrers contraforts que marquen el límit amb Platja d’Aro. Un clima d’estiu, encara que amb un sol un pèl més clement. Una mar serena, guspirejada d’uns quant petits velers –però no massa- i amb un aterrar melodiós i platejat de les ones sobre la sorra. No és estrany que a la platja encara hi hagi força gent parant el sol. Alguns, els més agosarats, es banyaven i tot.
Passant per davant de l’hotel Trias, la Isabel ens ha recordat que, en una de les seves habitacions, Truman Capote hi va escriure el seu gran relat A sang freda. I també ha parlat de les personalitats del món del cinema que havien conegut aquest lloc, amb una menció especial a la musa primerenca d’Alfred Hitchcock, Madeleine Carroll, gran sardanista, entusiasta de les espardenyes de veta i que avui descansa al cementiri de Calonge.
Després hem anat a dinar. Restaurant Vostra llar. Un lloc popular i agradable, amb un servei excel•lent. Cadascú ha demanat segons els seus gustos. Els còctels de gambes i les graellades de verdures em sembla que han estat els més demanats com a primers. Pel que fa als segons plats, els arrossos han tingut molt d’èxit. L’arròs negre amb sípia, el mariner sense closca, el de ceps i sípia... Però les mandonguilles amb escamarlans i els calamars farcits han tingut també una molt bona acollida. Tot plegat una cuina tradicional, ben feta i ben presentada, sense estridències ni fantasies. Ah, i l’arròs, de Pals, llarguet i melós. Per a mi immillorable. Després han vingut les postres, els vins i la conversa.
Havent dinat ens hem arribat fins a la Torre Valentina amb la idea de caminar una mica i de gaudir del paisatge. Bé, caminar, caminar, no hem caminat gaire. Per a ser justos, però, cal aplaudir l’esforç de gent com jo mateix (amb ciàtica), el Josep M. (amb lumbàlgia), el Josep R. (amb problemes a les vèrtebres), el Salvador (amb mal de peus). Tot i amb això, hem superat la cala dels Homes, la dels Capellans i la dels Musclos. En Joan Ramon, en Ramon i les fèmines han arribat més enllà. La Isabel i la Lluïsa fins i tot han arribat a Roques Planes! (Cosa que després del dinar que hem fet no deixa de tenir el seu mèrit). Ara, allò que sí ha quedat clar és que el tòpic del “sexe feble” ha passat a la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada