La pedra de toc

Totes les creacions humanes tenen dues cares. Sense cotxes la vida seria molt difícil, però els cotxes contaminen i provoquen accidents. Sense mobles no viuríem tan còmodament, però estem desforestant el planeta. Sense la informàtica i l’electricitat no tindríem els mitjans de comunicació que tenim, com ara internet, però tenim les centrals nuclears a quatre passes.

La paraula també és una creació humana. I com a tal, serveix per a dir mentides, però també per a desemmascarar la mentida, per a trobar la veritat. Va ser gràcies a la paraula que els grecs i els hebreus van crear una cosmogonia i una teogonia que durant segles va explicar, per la via del mite, l’origen del món.

I va ser també gràcies a la paraula que, mitjançant el raonament crític i el mètode científic, Newton, Einstein i molts altres, van anar construint una teoria de l’univers molt més propera a la realitat cosmològica.

Durant segles els diferents poders van considerar perilloses les paraules. La llibertat d’expressió no existia. Es van cremar llibres a dojo. Es va perseguir i eliminar gent a la foguera per les seves idees...

El millor antídot contra qualsevol mena de totalitarisme és la paraula. No hi fa res que es diguin mentides si hi ha llibertat per a desemmascarar-les, per a rebatre-les. La mentida no és sinònim de dictadura. El silenci imposat, si.

La primera gran aportació de la paraula i del raonament crític, com deia, se situa en l’àmbit del pensament científic. La segona, en el de la democràcia. En altres temps, els qui pensaven diferent eren eliminats. A l’Estat espanyol això va passar gairebé constantment fins a 1975. La lluita pel poder era una lluita sempre sagnant que es dirimia a cops de sabre, de baioneta o amb els tan típics agarrotaments i afusellaments.

Amb l’evolució de la consciència humana, els pobles d’occident van anar acordant d’adoptar el sistema democràtic com a instrument per a aconseguir el poder. D’aquesta manera se substituïa la lluita entre persones que pensaven diferent per la lluita entre idees diferents. Abans les persones havien de morir per les seves idees, ara, en tot cas, serien les idees les que moririen en lloc de les persones. Un gran pas.

Avui, gràcies a internet, mitjançant la crítica i la informació, és més possible que mai eliminar les teories falses i desemmascarar els qui les difonen. Si la gent som conscients del poder que ens dóna aquesta eina, malgrat tots els problemes que ens amenacen, hi ha un futur d’esperança que ens anuncia un món millor. Els problemes, al capdavall, tot i ser greus, tenen solució.

Avui, només la gent de mentalitat totalitària, encara té por de la paraula. Per a combatre-la es valen de diferents estratègies. La monopolitzen, s’emparen en el crit i en les argumentacions semiviolentes, critiquen sense arguments l’ús que es fa dels mitjans populars de comunicació... I, com feia Vargas Llosa, fa uns dies, difonen que internet, lluny d’obrir els ulls a la gent, els farà uns complets ignorants que no sabran de res.

El millor test d’una democràcia és el de la fluïdesa i la llibertat amb què circula la paraula. Democràcies consolidades i viscudes com la sueca, l’anglesa o la suïssa fa temps que tenen assumit aquest repte. Els lamentables “arguments” que de moment ha fet servir l’Estat per a impedir donar la paraula als aspirants a ciutadans de Catalunya, en canvi, són un indicador de la mala qualitat democràtica que es viu al país. Hem d’aconseguir, entre tots, millorar-la, potenciar-la, fer que recapacitin i que rectifiquin. Votar o no votar, aquesta  és la pedra de toc.