dimarts, 22 d’octubre de 2013

Saviesa popular



Al darrer número de la revista Cadí-Pedraforca, en Jaume Argerich explicava, entre altres coses, els seus records de l'acabament de la guerra  del 36-39, exactament de quan van entrar al poble de Nargó les tropes sublevades, és a dir, les que després es van fer dir "nacionales". 

Entre les moltes coses que explica hi ha una frase que jo he destacat amb negreta i que en els temps que corren adquireix una dimensió quasi profètica. Llàstima que amb la il·lusió del retorn de la democràcia no la tinguéssim prou present. La va dir la padrina del Ton de cal Damuix i besàvia meua a qui per poc temps que tingui dedicaré una d'aquestes notes. S'ho té ben guanyat.

Text de Cadí-Pedraforca:

En Jaume recorda molts detalls i anècdotes d’aquells moments tan durs. “Els soldats rojos passaven gana, però no robaven. Ara, després van arribar els moros i ja va ser diferent. Una vegada van agafar un pernil a cal Gamuix i la meva mare els el va anar a reclamar. Lo pare del Ton de cal Gamuix, en canvi, va anar als Arenys i va veure que li prenien la fruita; els va cridar l’atenció i el van apallissar”. 

Un altre dia, a l’era del Rocer, la seua padrina va trobar tres o quatre soldats que furgaven amb bastons per a fer sortir els conills que s’havien amagat. “Si lladres eren els uns, lladres són els altres!”, li va sortir d’exclamar a la seua padrina. 'Señora, hable en español!', li va etzibar un dels soldats. La padrina, que de castellà no n’anava pas sobrada, li va replicar: “Si no lo enraono és perquè no vullo, que de saber-lo prou que lo sapo!” De tota manera, “els primers dies van ser terribles. Alguns soldats anaven amb bastons gruixuts, mal podats, clavant pallisses. Eren els vencedors” -conclou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada