dilluns, 21 de gener de 2013

El grip

Notes per a anar tirant. 21 de gener de 2013

El grip

Al matí t’havies preparat un suc de taronja com cada matí. T’havies posat el xandall i havies agafat l’equip d’esport per a anar al poliesportiu. Un cop allà, la gimnàstica de sempre (per  a mantenir l’esquena en forma), i una mica de bicicleta estàtica. Després, la sauna i, finalment, la dutxa.

Esmorzes a casa, com cada matí, i et poses a escriure sobre els jocs que tens recollits de les darreres sortides i et sorprens una vegada més de la gran imaginació i creativitat lúdica dels nens i les nenes de les escoles durant els anys cinquanta i seixanta.

Cap al migdia sents com un rogall molest a sota l’estèrnum, però no hi dones importància. Mal fet. En realitat es tractava d’un avís. El grip, com un assaltant d’arma blanca amagat rere els matolls, ha fet ja el seus primer moviment, et ronda, i està a punt d’atacar-te. Però tu encara no ho saps.

Al migdia sents tremolors, mal de cap, mareig..., i acabes acotxant-te. T’esperen unes hores d’afebliment muscular, de dolors articulatoris, de tossec enganxifós, de coïssor d’ulls i de boca seca, molt seca.

És el grip, el temut grip de la infantesa. En un d’aquells esquitxos provocats per la febre, se t’apareix una imatge en color sèpia, com d’una fotografia vella. Tens set o vuit anys, ets també al llit, els vidres de la finestra estan embafats pel fred de fora i el metge Gasset et té el pols agafat (es fiava més del pols que no pas del mercuri, ell) per a calcular la febre.

Després recordes unes tasses aromàtiques de flor de saüc, de timons amb mel i uns quants capitans truenos. Llavors un grip durava una setmana.

Ara una grip és tota una altra cosa. Com que m’ha agafat desprevingut (no tenia timons ni flor de saüc) m’hi he enfrontat amb el parecetamol de les farmàcies. I en comptes d’una setmana ha durat set, gairebé vuit, dies.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada