dimecres, 30 de gener del 2013

Màfies




Màfies

En un temps ja remot jo sabia perfectament què era la Màfia. En aquella època, molts dissabtes tancàvem el cafè del Cine amb la sèrie dels Intocables de l’Elliott Ness, que protagonitzava el Robert Stack.

Amb els meus amics de Nargó, lo Baró, lo Pintor, lo Ramon, lo Gómez, lo Pepe i algun altre, fèiem una cervesa amb unes olives de pinyol d’aquelles grosses, al voltant de la finestreta en blanc i negre que ens il·lustrava sobre les lluites de l’Al Capone i la policia americana dels anys trenta, i tinc la sensació que ens sentíem bastant bé tancant d’aquesta manera les matinades del dissabte.

La Màfia, aleshores, era una organització criminal d’arrels sicilianes que operava als EEUU, principalment a Chicago. Es dedicava a extorsionar petits comerciants i particulars i tenia la ”vendetta” i el crim com a eines de treball i persuasió.

Des d’aleshores la paraula màfia s’ha vulgaritzat moltíssim. Fa uns anys es va posar de moda anomenar una organització religiosa de l’àmbit catòlic com la Santa Màfia. Un altre dia es va començar a parlar de la màfia xinesa que operava (i invertia) a Catalunya. Misteriosament, a partir que traslladà el seu centre de decisions a Madrid, ja deixà de parlar-se’n i un dels seus dirigents, fins i tot, va sortir fotografiat amb el monarca de l’Imperi. També es parlà durant uns dies de si el milionari Sheldon tenia alguna cosa a veure amb la màfia del joc, però a partir que decidí posar els seus casinos a l’Altiplà, aquest tema sembla que ja ha perdut l’interès que despertava.

Com podem saber si tractem amb un mafiós? Avui el diagnòstic sembla clar i l’indicador indiscutible: si s’ha fet ric amb molt poc temps, és un mafiós. Si ha passat de xurrer a milionari, toca ferro: el que tens davant és un mafiós de pura raça.

I ara és quan jo ja tremolo. Un dia vaig comprar un caramel de menta al Corte Inglés, que el 1940 era una petita sastreria del carrer Preciados de Madrid, propietat d’un tal Ramon Areces. En molt pocs anys, de ressonàncies molt franquistes, d’aquella sastreria es passà a la creació d’un gran imperi. ¿Vaig tenir tractes mentolats amb la màfia sense saber-ho?

En una altra ocasió, em vaig comprar una enciclopèdia –per cert bastant fluixeta- a l’editorial Planeta, en vida encara del seu fundador, el senyor Lara, aquell legionari que entrà amb les tropes de Franco, pelat com una rata. ¿Vaig tenir tractes amb la màfia sense saber-ho?

Després una vegada em vaig interessar per uns pisos de Núñez i Navarro, l’empresa d’aquell nen prodigiós que es crià a la plaça d’Herenni, també dita dels gitanos, en ple barri d’Hostafrancs i va arribar a president del Barça ¿Vaig tenir tractes amb la màfia sense saber-ho?

I ara mateix estic dubtant de si miro el Barça aquesta nit. El Barça duu a la samarreta propaganda de la Fundació Qatar i rep cada any un bon pessic de milions d’aquesta Fundació. Puc estar segur que no es tracta de cap màfia? Qui m’assegura que d’aquí quatre dies no veurem el senyor Rosell a la garjola?

Decideixo que em quedaré a casa. Així podré seguir com evoluciona el cas del senyor Bárcenas, aquesta ànima caritativa que presumptament repartia sobres amb diners als pobres dirigents del PP.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada