dijous, 10 de gener del 2013

Un llibre important i clarificador

Notes per a anar tirant, 10 de gener de 2013

Un llibre important io clarificador

L’invent de l’espanyolitat
Lluís Garcia
Imma Grande
Fundació Catalunya-Estat, Barcelona, 2012

Aquesta obra ens mostra com el topònim Espanya i el gentilici espanyol han anat perdent el seu sentit de designació geogràfica originari per a donar pas a un concepte polític de base exclusivament castellana i amb una profunda càrrega de caràcter nacional i imperialista.

Els autors treballen a partir de tres eixos: l’històric, el psicomètric i el lingüístic.

Des del punt de vista històric, mostren com a partir de la instauració de la nissaga dels Bourbon (els autors eviten les denominacions tradicionals de Felip V, etc.) es va acordar la divisió política entre la Hispània i la Gàl·lia –que ja incloïa la Povença als seus dominis- romanes. El nou rei de Madrid va prendre com a base el regne de Castella i Lleó, molt poblat però sense estructures capaces de controlar el poder del monarca. D’aquí en sorgí una monarquia “absolutista, militarista, fiscalment insaciable, exacerbadora de l’etnocentrisme castellà i fomentadora d’una forta xenofòbia contra les nacions no castellanes”. Els autors repassen també aspectes com la Constitució de 1812, en què “La Nación española” és definida a partir de la “reunión de todos los españoles de ambos hemisferios”, excloent-ne, per tant, els indígenes i els esclaus; les guerres dites Carlines i que ells anomenen –al meu parer encertadament- castellanitzadores; la dictadura de Primo de Rivera; la frustració republicana del 1931-1936, en què la “Nación española” es continua identificant amb la castellana, ara fins i tot simbòlicament, mitjançant la bandera tricolor; la guerra de 1936-39, que ells anomenen la gran guerra castellanitzadora; la postguerra, i els temps actuals.

Des del punt de vista de la psicometria social analitzen minuciosament i crítica les enquestes del Centro de Investigaciones Sociològicas (CIS), posant en evidència les contradiccions i deficiències dels qüestionaris, i molt especialment, la manera com darrere d’una aparent metodologia científica i neutra s’hi amaga en realitat un potent instrument de manipulació i conducció ideològica, destinat a conformar una única nació castellana, sobreposada damunt de les nacions i identitats històriques existents, però subtilment amagada sota la denominació d’”española”.

Pel que fa a la llengua, els autors repassen amb bisturí de plata les diferents denominacions i definicions que apareixen al diccionari de la “Real Academia de la Lengua”, curiosament -però no pas casualment- creada l’any 1713. La RAE significa, a partir d’aleshores, “la institucionalització del poder com a autoritat lingüística suprema en un territori, Espanya, multilingüe: galaicoportuguès, lleonès, basc, castellà, aragonès, català i occità”. L’any 1925, en plena dictadura castellanista (amb el català, la bandera catalana, etc. prohibides), la RAE ho aprofitarà per a fer la passa històrica definitiva, adoptant “el nombre de ‘lengua española’ en vez de ‘castellana’”. El moment més apoteòsic de la RAE, però, arribà durant el franquisme, és a dir, durant un dels moments en què l’odi, la xenofòbia i la persecució s’exacerbarien amb més intensitat sobre les llengües no castellanes. La RAE ho celebrava d’aquesta manera “quiere que la 16ª edición de su Diccionario se difunda ya por el mundo con el sello de la nueva España imperial. Por eso (...) se le ha puesto como fecha la del glorioso Año de la Victoria, 1939”.

Els autors ens ofereixen en aquesta obra –una obra imprescindible- una visió psicològica i antropològica de la història, una visió que és rigorosa i innovadora alhora. I, molt especialment, una visió de les relacions de poder i de domini –passades i actuals- entre les nacions de la península antigament anomenada Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada