dilluns, 7 de gener del 2013

Les Arenes

Top of Form 1
Notes per a anar tirant, 7 de gener del 2013

Les Arenes

No sóc addicte a la compra compulsiva ni m’entusiasmen els centres comercials amb les seves escales automàtiques, les seves sales multicines i els seus bars i restaurants de pa amb tomàquet i pernil. Més aviat tot al contrari. No obstant això, a mi el Centre Comercial de les Arenes m’agrada.

Seure a la terrassa, de cara a Montjuïc, i contemplar ja del tot realitzat el que fou el gran somni d’uns ciutadans llunyans em fa sentir bé, molt bé, gairebé tan bé com mirar la petita vall de Nargó des del cap del Solà del Roca.

Aquelles quatre columnes que un tal Primo de Rivera va ordenar enderrocar.

Aquelles fonts, aquells jardins, aquell palau, que un militar baixet i de veu aflautada havia condemnat durant quaranta anys a la indigència.

I aquest centre comercial on ara sec al sol d’un magnífic dia de gener, prenent tranquil·lament un bíter amb una mica de taronja a la terrassa, ple de gent i de vida avui, però plaça de mort i de tortura ahir, i turó de penjats i dipòsit d’ossos i calaveres, abans-d’ahir.

Si miro enrere, encara sento la pudor dels gats i dels coloms morts entre les bardisses que durant anys poblaren el recinte i sento brunzir les mosques negres i verdes que, addictes als excrements dels pobres animals de l’espectacle, anomenat aleshores “Fiesta Nacional”, varen sobreviure en aquell lloc sinistre després d’anys i panys de no fer-s’hi cap “corrida”.

Aquest centre comercial, amb la seva lluminositat, els seus cinemes, les seves botigues, les seves escales i ascensors, els seus bars i restaurants i les seves terrasses, és un triomf de la intel·ligència contra la barbàrie, de la modernitat contra el primitivisme, de la imaginació contra el conservadorisme rutinari, de la innovació contra l’immobilisme, de la resiliència catalana contra el sempitern obstruccionisme hispànic.

Aquesta vista plena de fonts, brolladors, jardins, estàtues i palaus, tan neta i endreçada –em dic mentre faig el darrer glop de bíter- és la prova fefaent que el geni català "rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada