dimarts, 22 de gener del 2013

Sobre la generositat o garreperia dels catalans, II

Notes per  a anar tirant, 22 de gener de 2013

Sobre la generositat o garreperia dels catalans, II

Pedro I el Cruel de Castella, tal com el seu nom indica, era un home que tenia molt mal geni. Va matar tots els enemics que se li van posar pel davant i també una bona part dels seus amics.

El seu pare, Alfons XI, morí quan acabava de conquerir Algeciras, ajudat per les tropes catalanes comandades per Pere de Montcada i Mateu Mercer, enviades pel rei Pere III el Cerimoniós.

Segurament, el fet que el seu pare li deixés onze germans bastards, tots de la mateixa mare, li degué crear un caràcter difícil i bel·licós.

Aprofitant els problemes del rei català amb la noblesa valenciana i aragonesa, Pedro el Cruel atacà la frontera terrestre de la Corona. Són els primers atacs de Castella i suposaren, naturalment, la fi de la col·laboració altruista i generosa de Catalunya en totes les empreses castellanes.

En el major desafiament d’aquells dies, el dia 9 de juliol de 1359, Pedro I el Cruel es presentà a les portes marítimes de Barcelona amb un estol de quaranta naus, trenta de les quals eren galeres.

Pere III el Cerimoniós va haver de mobilitzar tots els gremis de la ciutat amb armes i penons i les milícies de totes les poblacions de la rodalia.

Disposà també de deu galeres, d’algunes embarcacions grosses ben armades, a més de tots els llaguts i barques del litoral. Va fer entravessar una nau molt gran encuirada –possiblement balenera- a les tasques (baixos de sorra canalitzats que només coneixien els pràctics) que hi havia davant del convent dels franciscans i disposà les seves forces en ordre de batalla.

La batalla començà el dia 10 i s’allargà tot l’endemà. Les ballestes i els trabucs, els mantellets i les bombardes i, sobretot l’artilleria pesada catalana, actuaren decisivament sobre les pedres que disparaven les naus castellanes que, finalment, hagueren de girar cua. El comportament dels catalans en tots els atacs infringits als diferents terrioris de la Corona fou exemplar i desprès.

Pere el Cerimoniós, com la resta de reis del casal català, va tenir sempre un alt concepte de la que Zurita qualificava com “l’antiquíssima pàtria catalana”: Terra beneïda, poblada de lleialtat. El seu fill Martí duria aquest elogi a les persones que l’habitaven: Noble cort e noble principat de Catalunya, e vosaltres, catalans, glorioses coses són dites de vosaltres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada