Totes les begudes alcohòliques alteren poc o molt la percepció de la realitat.
La ratafia, però, per a la gent del Pirineu, i molt especialment per a la de
Nargó i la de la Pobla, té un component emocional afegit, gairebé màgic: era
la beguda dels raiers a les grans festes.
El meu padrí matern, que va fer de
El meu padrí matern, que va fer de
raier mentre aquesta activitat es va dur a terme, va mantenir durant molts
anys el costum de fer un glopet de ratafia els dies que feia molt fred i, si havia
d'anar a la Serra a aplegar olives -a la Serra hi bufava un vent de broma molt
gelat- se n'emportava una ampolleta plana a l'infern del gec i quan feia una
parada en feia un glopet per a treure's el fred. Ell no bevia mai altre alcohol,
tret d'una mica de vi de casa quan n'hi havia, i va tenir sempre una salut de
ferro fins més enllà dels 90 anys. No és estrany, doncs, que, fins i tot en
algunes de les cases més abstèmies, la ratafia sigui vista com una beguda
que, presa amb la deguda moderació, sigui tinguda per un elixir medicinal.
La Ratafia
dels Raiers
maceració de nous tendres i de nou moscada i la destil·lació de
21 plantes
aromàtiques, arrels i espècies, amb una graduació
alcohòlica de 29% vol. i
275 grams de sucre per litre, segons la
fórmula creada per l’avi Joan Portet, ja
fa més de 50 anys.
Continua
la tradició d’aquest licor, fet durant segles a les cases de pagès
del
Pirineu, seguint antigues receptes guardades amb molt de zel, que
es
transmetien de generació en generació. La seva marca “dels
Raiers” és un
homenatge al sogre de l’avi Joan i pare de la iaia
Pilar, l’Àngel Boixareu
Junyent, fustaire i darrer raier de la
nissaga de casa Martí de la Pobla.
Es
recomana prendre-la després de menjar, amb gel o bé freda. És
també un
excel·lent complement a la cuina en salses o rostits i
també per elaborar
postres amb fruita o pastisseria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada