Totes les begudes alcohòliques alteren poc o molt la percepció de la realitat. La ratafia, però, per a la gent del Pirineu, i molt especialment per a la de Nargó i la de la Pobla, té un component emocional afegit, gairebé màgic: era la beguda dels raiers a les grans festes.
El meu padrí matern, que va fer de raier mentre aquesta activitat es va dur a terme, va mantenir durant molts anys el costum de fer un glopet de ratafia els dies que feia molt fred i, si havia d'anar a la Serra a aplegar olives -a la Serra hi bufava un vent de broma molt gelat- se n'emportava una ampolleta plana a l'infern del gec i quan feia una parada en feia un glopet per a treure's el fred. Ell no bevia mai altre alcohol, tret d'una mica de vi de casa quan n'hi havia, i va tenir sempre una salut de ferro fins més enllà dels 90 anys. No és estrany, doncs, que, fins i tot en algunes de les cases més abstèmies, la ratafia sigui vista com una beguda que, presa amb la deguda moderació, sigui tinguda per un elixir medicinal.
La Ratafia dels Raiers
És el licor referència de cal Portet de la Pobla de Segur, elaborat amb la maceració de nous tendres i de nou moscada i la destil·lació de 21 plantes aromàtiques, arrels i espècies, amb una graduació alcohòlica de 29% vol. i 275 grams de sucre per litre, segons la fórmula creada per l’avi Joan Portet, ja fa més de 50 anys.
Continua la tradició d’aquest licor, fet durant segles a les cases de pagès del Pirineu, seguint antigues receptes guardades amb molt de zel, que es transmetien de generació en generació. La seva marca “dels Raiers” és un homenatge al sogre de l’avi Joan i pare de la iaia Pilar, l’Àngel Boixareu Junyent, fustaire i darrer raier de la nissaga de casa Martí de la Pobla.
Es recomana prendre-la després de menjar, amb gel o bé freda. És també un excel·lent complement a la cuina en salses o rostits i també per elaborar postres amb fruita o pastisseria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada