L'enigma (raier) de la Fira d'Organyà

Expliquen les antigues llegendes que una nit, després d'hores i més hores de caminar, va arribar una colla de raiers a l'alçada del famós Hostal dels Espluvins. Com que estaven molt cansats, ja era molt tard i tenien una fam de raier, van decidir fer-hi nit.

L'hostalera, una dona molt treballadora, els va preparar el sopar amb quatre esgarrapades. Un bon plat de roelles, amb olives negres, oli i vinagre; un trumfo i col, tan ben aixafat, rescaufat i cruixent que hi cantaven les dones d'aigua; dues llonzes de cansalada vinçada, que feien venir salivera; un petricó de vi de Peramola per cap, i molls torrats, orellanes i figues seques de les Anoves per a postres.

Havent sopat, a la llum vacil·lant d'un parell de llumeners d'oli i amb la panxa ja més acomodada i feliç, es van prendre uns quants tes de roca i algunes tasses de malta, degudament beneïdes amb uns bons raigs de ratafia de la Pobla. Va ser aleshores que, amb l'estat de placidesa onírica que els envoltava, es van sentir com transportats a un món espiritual lliure de contaminants de la ment, a aquella mena de nirvana que només han tastat els qui han vist com es van cremant uns bons buscalls de llenya a la vora del foc, quan a fora bufa la broma i fa molt fred.

Aleshores, el raier més vell de tots els va plantejar el següent entreteniment: 

"El dia de la Fira d'Organyà, un dels pagesos més grossos de la comarca va sortir de casa amb cent duros i tres rals a la butxaca i se'n va anar cap a la vila de les Homilies (aquí segurament el vell raier devia dir Organyà, però ho escric així per no repetir la paraula). Els tres rals se'ls va gastar amb un ganivet de butxaca, una rajola de torrons d'Agramunt i un bon dinar a cal Casaca. Després de passar per totes les parades i comparar preus amb els marxants, va acabar gastant-se els cent duros restants. Els va esmerçar tots sencers en els cent caps de bestiar que va comprar. 

Tenint en compte que els pollins (cavall, ase o mul jove) anaven a cinc duros, els primals porcins (porcs de sis a nou mesos) a duro, i les polles (nom actualment gairebé esborrat del parlar actual per la nefasta i vergonyosa influència depredadora del mateix mot en castellà -un autèntic criminal en sèrie- que designaria la part externa de l'òrgan sexual masculí i que, en català, no significa res més que gallina jove), donques bé, com deia, les polles anaven a ral. Tenint en compte això, doncs, es tracta de dir quants pollins a cinc duros, quants primals a duro i quantes polles a ral va comprar el pagès tenint en compte que cent caps li van costar cent duros".

Aquells raiers, sota els efluvis de la ratafia, no ho van trobar aquella nit, però ara un ara un altre, ho van acabar trobant tots en els dies vinents.
Això és el que espero que passi ara amb el joc d'avui. Recordeu que no es tracta de  ser els primers ni les primeres. Cal resoldre correctament el problema: cent caps han de valdre cent duros. És a dir, la resposta ha de ser:

Pollins: X
Primals: Y
Polles: Z

X+Y+Z = 100 caps (pels quals s'hauran pagat 100 duros).

El resultat, però, no s'ha d'enviar per cap mitjà d'accés públic, sinó pel meu fb privat o al correu electrònic: marcel.fite@gmail.com
No complir aquest reequisit comportaria l'eliminació de qui ho fes.

Teniu temps per a enviar les respostes fins al dia de Sant Jordi a les 12 del migdia. Per a més informació mireu els coscollets precedents, especialment el del dia 09/04/2020.

Molta salut i bona sort!