La inseguretat davant el bandolerisme, els enfrontaments entre el bisbe d'Urgell i els Castellbò, devien afavorir que molta gent de la plana s'anés arraïmant al voltant del castell, malgrat les dificultats de tota mena que això devia comportar: arrossegar rocs costa amunt per a la construcció dels nous habitatges; manca d'aigua propera, que, en aquell nou lloc, obligava a anar-la a buscar molt lluny; dificultats per traginar productes a les eres; dificultats d'espai i tota mena d'incomoditats, sobretot per a la gent d'edat.
No tenim papers d'aquesta època, però tenim documents escrits a la pedra i a la memòria oral que no tenen res a envejar als millors pergamins, sempre i quan siguem capaços d'interpretar-los o d'intuir-los. Un el tenim a la façana de la capella del Roser, a l'actual museu dels Raiers. Ens indica la data d'inauguració de l'esmentada capella, el 21 de maig 1631. És raonable de suposar que va ser construïda, com moltes altres capelles del Roser, en commemoració de la batalla de Lepant (07-09-1571), la batalla decisiva per a aturar l'avenç dels turcs, guanyada pels exèrcits cristians, i que el papa Pius V considerà que havia estat gàcies a l'ajut de la Mare de Déu, per la qual cosa instituí la festa de la Mare de Déu del Roser el primer diumenge d'octubre. Malgrat que després es va canviar, a les Masies encara se celebra la festa major en aquesta data.
"La capella del Roser no consta que hagi estat mai l’església parroquial, encara que és possible que durant uns anys en fes les funcions" -m'informa mossèn Benigne. Aquesta dada és molt important, perquè ens indica que l'any 1631 la capella -molt xica- feia únicament les funcions estrictament de capella i, per tant, les misses encara es devien celebrar a l'església romànica de Sant Climenç.
Això no obstant, a la mateixa pedra on hi ha la data de 1631 algú hi va escriure un set al damunt del sis. Segons s'ha transmès oralment i l'Emili Molins -president de l'Associació dels Raiers- em ratifica, aquesta segona data correspondria a l'ampliació que es va fer de la capella al cap d'un segle d'haver estat construïda. Arribats aquí, la pregunta és, per què es va ampliar la capella si no havia de ser l'església parroquial? Què ens suggereix aquest canvi? Què va passar de 1631 a 1731?
Justament en aquest període de temps, en aquest parèntesi gravat a la roca, com és sabut, a Catalunya hi va haver dues guerres. La dels Segadors i la que va ocasionar el canvi de la dinastia decadent i corrompuda dels àustries per la no menys decadent i corrompuda dels borbons. Podrien ser aquestes guerres les causants de l'abandó d'aquell espai de les Vil·les?
No ho sabem i potser no ho sabrem mai. Ara bé, tot sembla indicar que l'ampliació de la petita capella es va fer per necessitats pràctiques. Encara que la població de 1720 era molt reduïda i no sabem si delmada: no arribava als 180 habitants!, als voltants de l'antic castell ja hi devia viure un nucli relativament important de gent a qui costava d'anar a l'antiga església de la plana. Els deguera semblar massa lluny i potser perillós. La inseguretat i la por, probablement, es van incrementar notablement a partir de la guerra entre els austriacistes i els borbonistes, també dits botiflers. Cal tenir en compte que algunes poblacions austriacistes, com ara Peramola, van ser cremades i fortament represaliades, amb molta gent executada. No sabem, però, què va passar a Nargó, més enllà que el poble va abandonar definitivament el seu enclavament al costat de l'església romànica de Sant Climenç, al costat de la font i al costat del camí..., i es va desplaçar a un lloc costerut, sense aigua per a beure, sense bons espais ni accessos fàcils per a la majoria de la població.
El que sí que sabem és que una de les conseqüències de la repressió borbònica va ser desarmar les masies i les cases particulars. Fins aleshores Catalunya havia estat tradicionalment un poble armat, armat una mica a l'estil jeffersonià: armat en defensa pròpia i contra els abusos del poder. Això, avui, ens pot sobtar, però en aquella època era un fet força habitual. A partir de 1714, aquestes armes van quedar rigorosament prohibides, sense que es creés un cos de defensa de la gent de pau. La decisió que es va prendre fa més olor de represàlia i escarment que no pas de voluntat civilitzadora. En una casa, per a tenir una simple ganiveta de tallar pa, per posar un exemple, s'exigia tenir-la estacada a taula amb una cadena... No sabem si això va donar ales al bandolerisme endèmic, però és probable que incrementés la por i la inseguretat dels nuclis més desprotegits. El cas és que a partir de 1731 hauríem de suposar que la majoria de cases que hi havia a les Vil·les, si no totes, ja s'havien arrenglerat a la falda de l'antic castell. Cedien en comoditat a canvi de seguretat. La construcció, més endavant, de les parets del camí Ral devia resoldre el problema de les pedres que poguessin quedar esbarriades en aquell indret. I, pel que fa al culte, la capella del Roser, convenientment ampliada, devia fer durant uns anys les funcions d'església parroquial. Probablement fins a 1770 en què la població ja es devia haver recuperat i s'inauguraria l'església actual.
Agraeixo a l'amic Emili Molins les fotografies amb les dates de construcció de les dues esglésies que m'ha fet arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada