Sobre el castell de Nargó ( I)

En alguns textos antics apareix esmentat un castrum de Nargo que poc o molt coincideix amb allò que evoca la memòria popular. El tema, però, és complex i ple d'incerteses i males herbes. Per una banda, el terme de Nargó és molt gran i, per una altra, el terme ha anat variant al llarg del temps. Si ens refiéssim del terme actual -que no és el cas, sinó un exemple- veuríem que històricament hi ha hagut castells a Pujol, a Cetinyà (entre Covilar i Montanissell), a Gavarra, a Sallent, a Pinyes, a Valldarques, a Carreu i, ja fora del terme actual, però molt immediat, a Canelles.

Tot això i la manca de documents propis fa bastant complicat de parlar del nostre castell, que, sens dubte, va existir. Però, quan es degué construir? Per a què? On? Per què al segle XVI ja pràcticament havia deixat de ser útil?

No hi ha cap document que ens parli de quan es va construir el castell de Nargó. Però hi ha un document de 1140 (BABL VI, 389) que ens parla d'un castro Nargo en terminio de Nargo, i a partir d'aquesta data ja el trobem en diversos documents. Per tant, l'any 1140 ja havia estat construït. Per altra banda, hi ha un altre document, interessantíssim, procedent del Cartulari de Tavèrnoles, pàg. 113.13, de l'any 1099, que, a part de parlar de l'església de Sant Climenç, (Sti. Cl. in Nargo, in locum voc. ad ipsa serra (...) de Occid. in ipsos colels de serra...) ens diu que els colls, (la Collada actual) eren al damunt i a l'oest de la població de Nargó. 

És a dir, ens diu que el poble era al sud-est, a les Vil·les, per tant. Però quan parla dels colels, de l'actual Collada, no parla de cap castell, fet que ens indica que encara no n'hi havia cap. Eren uns colels al nord-oest, sense cap referència a cap castell. Cosa del tot impensable en el cas que tal castell hagués existit. Tenim ja, per tant, el període en què el castell va ser edificat, el període que va de 1099 a 1140.

Era en temps del vescomte Miró II, un dels dos fills del vescomte Guillem d'Urgell -de qui parlàvem a l'article anterior-, senyor de Castellbò i a qui ben segur que li interessava tenir perfectament  controlada aquella zona de pas del sud del territori dels Caboet. No hi ha cap dubte que va ser per aquest motiu que es va aixecar el castell, no gaire més tard d'edificar-se l'església.

Hi ha qui opina que aquest castell era al Roc Roi, és a dir, al Cantó. Si tenim en compte que la missió d'un castell en un lloc elevat, a part de controlar el terreny i de defensar-lo, és també el de vigilar-lo, no perdré gaire temps a rebutjar categòricament la hipòtesi, no documentada ni mínimament rastrejable, d'un castell al Roc Roi, lloc des del qual no s'hauria pogut divisar gran cosa. El castell, sens dubte, es va fer al Cap del Roc. Probablement es va començar per una torre de guaita allà a tocar d'on ara hi ha la capella del Roser. I després es devia fer la muralla, moltes restes de la qual encara es poden veure en diverses cases construïdes al seu interior, com ara la de cal Xinco i alguna altra. Les arcades de pedra, eren fins no fa gaire perfectament identificables, és a dir, fins que una restauració feta amb més bona fe que traça, les va desdibuixar i despersonalitzar. Havien durat senceres en aquell lloc fins que es van desmuntar per una ampliació del poble al segle XVIII. Les restes malmeses que en van quedar van ser rebossades i difuminades a partir de la curiosa "restauració" que va dur a terme el Departament de Cultura de la nostra màxima institució.

Amb el pas del temps, molta gent se'n devia anar a viure al castell, defugint les proximitats del camí, probablement per raons de seguretat (el bandolerisme no és pas un fenomen exclusiu del barroc, sinó que té unes sòlides arrels que s'enfonsen al llarg dels segles) i també pels enfrontaments i conflictes bèl.lics entre els Castellbò i la mitra. Tant és així, que al Capbreu de l'Espill ja es dóna el castell per desaparegut i al seu lloc hi ha una vila franca i fortificada (ho dic de memòria, perquè tinc els materials lluny del meu lloc de confinament).