La pertinença a l'Imperi Carolingi i l'estructuració política en comtats comportà, sens dubte, notables avantatges. S'incrementà la seguretat a l'interior del territori. Es van consolidar i ampliar les fronteres. L'economia va créixer, sobretot a partir que es va recuperar part dels béns requisats pels musulmans -els botins de guerra- i a mesura que se'ls anava fent recular cap al sud; aquí seria imperdonable no esmentar les gestes d'Arnau Mir de Tost, nascut pels volts de l'any 1000. Les comunicacions també van experimentar uns canvis decisius. Sant Ermengol, que obrí la via dels Tresponts, desplaçant així la ruta històrica de Cabó i la serra d'Ares cap a la vora del Segre, moria l'any 1035 a l'obra del Pont de Bar Vell...
Tot i això, no tot devien ser pas avantatges. La societat es va jerarquitzar. L'emperador franc nomenava els comtes al seu lliure arbitri i tenia la capacitat de destituir-los lliurement. Aquests, al seu torn, nomenaven els seus vescomtes i els seus barons responsables de les poblacions també al seu albir... Apareixia a l'horitzó un fenomen d'interacció social nou que fins aleshores no havia transcendit de l'àmbit familiar i local -que eren els àmbits propis d'una societat de pastors, pagesos i llambarders, com era la nargonina; apareixia: el poder. El poder de l'home sobre l'home; el poder abusiu i violent de l'home sobre la dona; el poder repugnant d'un poble sobre un altre poble... Tres xacres que, en mil anys, el conjunt dels humans no hem estat pas capaços de corregir.
El creixement econòmic de què parlava devia fer que les obres de la nau d'una església tan important com la de Sant Climenç de Nargó estiguessin ja enllestides, com a mínim, al primer terç de l'any 1000, és a dir, ara deu fer uns mil anys. El campanar, com saben els que han anat llegint aquests escrits i, a més, és poc o molt conegut, és molt més antic. Tot això ho sabem del cert perquè hi ha un document (1) que ho acredita. Un document molt interessant, no solament per la data en què es redactà, sinó també per algunes formes lingüístiques que presenta en el seu llatí d'estar per casa i també perquè ja s'hi poden detectar algunes de les conseqüències del canvi social que s'estava produint relacionades amb el nou exercici del poder. El resumiré tot seguit.
Es tracta d'un judici -millor dit, d'una sentència- que es va dictar a l'interior de la mateixa església, entre els anys 1020 i 1050. El judici ja s'havia fet, com es veurà, al mes d'agost. Comença així: "En el nom del Senyor, jo Isarn, jutge de Caboet i Isarn Raimon, senyor de Caboet, i Arnau Gilabert i Miró Ricolf i Sallà, de Caboet i Isarn Guisafred i Sanç Enifred i altres bons homes, que pertanyen a aquesta diòcesi de Sant Climenç, i van ser testimonis davant el sacrosant altar de sant Climenç i de sant Joan, que viuen a la vall de Nargó, i els altres bons homes, entre els quals hi ha tant clergues com rústegs, segons veritats provades a mitjans d'aquest agost, després de la festa de Santa Maria, exposen..."
I el que exposen -resumint- és que Bernat Guillem, fill del vescomte Guillem, havia tingut amb un veí (Onofre) un pleit per unes terres, concretament, "una condomina et de ipsa encisa (boïga)" i per un reg "de ipsa aqua". A més a més, el fill del vescomte Guillem juntament amb els seus homes havien fet un "asaltum (violació) quod asalliuit Trasgonza, mulier de Onofredi...", a la vora del reg.
La sentència dictava que Guillem havia de renunciar, a favor d'Onofre, a les possessions que li havia robat i, a més a més exigia una indemnització econòmica i una esmena duta a terme a través d'una aliscara. És a dir, un escarment ignominiós que humiliés els violadors. L'aliscara era un càstig d'origen franco-germànic (inclòs als capítols de Carlemany) que, en aquest cas, consistí a fer anar els violadors vestits de dona i descalços (símbol de misèria) amb una filosa (feina de classe baixa) penjada a la cinta: tot uns cavallers que havien violat covardament i violentament una dona, aprofitant el moment que travessava una sèquia, ara s'havien d'humiliar davant d'ella, vestits de dona, descalços i amb una filosa penjada, i davant d'una altra dona, també de classe baixa, com a testimoni.
En la mentalitat masclista i classista de l'època, aquella aliscara de Nargó, feta al fill del vescomte Guillem, devia ressonar per tots els engorjats del Segre.
(1) Agraeixo aquest document a l'amic Joaquim Ferrer Mallol. Es conserva a la Biblioteca de Catalunya, Arx., perg. 3599.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada