dilluns, 4 de març del 2013

Aquell Nargó II

Notes per a anar tirant, 5 de març de 2013.



Família de cal Guillot, amb el patriarca, Jaume Ramoneda.


Aquell Nargó II

A més dels tres molins d’oli, de què parlava a Aquell Nargó I, els gairebé mil habitants del Nargó de 1924 disposaven de:

-Tres molins de farina: Josep Flotats (?), Josep Pellicer (cal Camell?), Joan Vidal (?).

-Dues ferreries: Josep Bach (cal Bepi), Fernando Roig (ca la Prudència, ca l’Anita).

-Tres tractants de fusta: Josep Forné (cal Xeró, després cal Xera) i Joan Forné (cal Peix?), Mibets i Pujol (?).

-Dos mestres paletes: Josep Guàrdia (cal Mundo), Francesc Trilla (ca la Rafela).

-Tres forns: Joan Busquets (?), Pere Lley (?), Francesc Roch (cal Taüssà).

-Cinc botigues de comestibles: Benito Fité (cal Benito), Ramon Ginestà (cal Belo), Pere Pellicer (cal Pascolet), Bonaventura Sobré (cal Ventura), Josep Vidal (cal Camell?).

-Cinc espardenyeries: Josep Bach (cal Guit), Pere Minoves (?), Benito Fité (cal Benito), Ramon Ginestà (cal Belo), Bonaventura Sobré (cal Ventura).

-Dues barberies: Josep Bach (cal Guit), Joan Flotats (després cal Domingo).

-Una carnisseria: Josep Llach (cal Grasset?).

-Cinc fondes: Ramon Bach (cal Genot), Jaume Betriu (cal Not), Josep Llach (cal Grasset?), Antoni Marot (cal Sabater o Margarit?), Francesc Pellicer (ca la Marcel·la del Pascolet).

-Dues sastreries: Marcel Fité (cal Tonís), Victorià Pellicer (cal Sastre).

-Quatre comerços de teixits: Marcel Fité (cal Tonís), Antoni Marot (cal Sabater o Margarit?), Maria Oromí (?), Victorià Pellicer (cal Sastre).

 -Un estanc: Marcel Fité (cal Tonís).

-Una societat: la Societat de Protecció Obrera i de Socors Mutus, Sant Sebastià.

-Dues escoles: la de les mosses (Ramona Roure), la dels xicots (Bonaventura Canal).
  
-Una seixantena de famílies vivien “d’anar a la fusta”, és a dir, de la feina del rai. Com a mínim hi havia tres caps de colla de raiers: Lluís Marot (cal Guils. Treballava pels Boixareu de la Pobla), Francesc Argerich (ca la Munda. Treballava per l’Audet d’Artesa), Manuel Duró (cal Baró. Treballava per cal Serradell d’Organyà).

-L’alcalde era Francesc Roch (cal Taüssà), el secretari, Tomàs Pujol (Maset de cal Tomasó), el jutge, Josep Bach (cal Guit), el fiscal, Josep Duró (?), el mossèn, Esteve Vidal (cal Sinyor Mestre?), el vicari, Joaquim Estañol.

-Al poble només hi consta un (?) cafè: el de Ramon Ginestà (cal Belo), encara que també hi devia haver el de la Societat. Rodoreda descriu el segon una mica: “...posseeix un excel·lent aparell de ràdio (...) una magnífica cafetera lluent, una colla de taules, de cadires, un taulell llardós... i una sala de ball...”



Per a ella el cafè era un lloc de fugida: “Comprenc que a desgrat de la nit fosca, del vent, de la pluja, de les tempestes amb llampecs i trons, els homes desertin de casa seva i envaeixin el cafè. Per a no fer-hi res, si voleu; per a anar-s’hi morint de mica en mica, anar-s’hi envellint... però poder fugir de la casa trista, inhabitable...”

Rodoreda no va veure, però, el que sí que hi va veure Amades: la coneguda cobla de música de corda formada per dues guitarres, dos llaüts i una mandúrria, dirigida per Ramon Ginestà, de cal Belo, i que el va obsequiar amb unes tonades del Ball Pla, i amb el ball de Carnestoltes anomenat la Passa.

Amades se’n va endur de Nargó, a més, “el respectable número de 130 cançons” i va anotar alguns “costums curiosos, ja perduts en altres indrets”. Després, però, va venir la guerra i la postguerra, i el feixisme ho aniquilà tot.

Les fotografies mostren algunes de les persones que van informar Amades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada