Argo

Notes per a anar tirant, Dos de març de 2013

Argo

Argo és un fragment de la història convertida en thriller polític. Els fets passen l’any 1979, quan els seguidors de l’aiatol·là Khomeini assalten l’ambaixada dels Estats Units i exigeixen l’extradició de l’antic Xa de Pèrsia.

La CIA aleshores organitza una operació per a rescatar sis diplomàtics americans que han aconseguit refugiar-se a la casa de l’ambaixador del Canadà.

Un expert en temes de rescats proposa simular el rodatge d’una pel·lícula de ciència-ficció: Argo. El lloc escollit seria l’Iran. L’estratagema: fer passar els diplomàtics per l’equip de filmació i retornar-los a casa.

L’obra, que se n’ha endut tres òscars enguany, entre ells el de la millor pel·lícula, és una obra ben feta, ben narrada i ben interpretada, amb un excel·lent repertori d’actors secundaris que donen coherència al conjunt.

Protagonitzada i dirigida per Ben Affleck, manté l’atenció de l’espectador mitjançant moments d’extrema tensió i de gran realisme en la descripció del moment històric que el film recupera.

Probablement és una de les millors pel·lícules de l’any. El rerefons de la revolució iraniana, les contradiccions de la política nord-americana a la zona, el món de la CIA i el Hollywood decadent de l’època, són ingredients més que suficients per a construir un discurs atractiu i interessant. La vida personal del protagonista, tot just apuntada i amb final feliç, potser sigui la part més feble i evanescent del relat.

Tot i la seva indubtable qualitat, personalment hauria votat abans pel·lícules com Django o Lincoln, ja comentades en aquest blog. Per la realització cinematogràfica, per la temàtica humana i històrica, per la capacitat de captivar, a mi em van agradar més aquestes. Però ja se sap que contra els gustos –si és que aquests són els que realment determinen i no els interessos- no hi ha res escrit.

Un film, en definitiva, de bon veure, per a passar l'estona i recordar o aprendre coses. Un film que, una vegada més, no es pot veure -ni tan sols amb subtítols- doblat al català, ai!