dimecres, 27 de març de 2013

Grans esperances

Notes per a anar tirant, 27 de març de 2013


Great Expectations (Grans esperances)

La pel·lícula és una adaptació de l’obra de Dickens que duu aquest mateix títol. Ens explica la vida de Philip Pirrip (Pip), un nen orfe que viu amb la seva germana, estricta i molt severa, i el marit d’aquesta. Un dia, durant una visita a la tomba familiar toparà amb el fugitiu d’un presidi, a qui acabarà ajudant, proporcionant-li menjar i una llima per a serrar-se els grillons dels peus.

Més endavant, Pip és enviat a casa de Miss Havisham amb la finalitat de distreure-la.  Miss Havisham és una dona excèntrica, ressentida, que un dia va ser abandonada al peu de l’altar pel qui havia de ser el seu futur marit, i que viu en una mansió obscura i decadent, vestida fantasmagòricament i permanentment de núvia. En aquesta casa, Pip coneixerà una noia, Estella, de qui s’enamorarà.

El destí de Pip, però, és el de fer de ferrer, com el seu cunyat. Un dia, no obstant, rebrà una herència tan inesperada com misteriosa que canviarà la seva vida i les seves expectatives. Les úniques condicions que haurà de complir per a heretar-la són que no ha de preguntar mai d’on prové el llegat que rebrà, i que se n’ha d’anar a Londres per a educar-se i relacionar-se amb l’alta societat de la capital.

Aquesta nova situació sembla que podria fer possible que per fi aconseguís l’amor de la seva estimada Estella, però una feblesa emocional de la persona que l’havia nomenat hereu posarà al descobert la situació irregular de la fortuna heretada i això farà que les grans expectatives del jove es vegin frustrades i el seu destí es giri altre cop com un mitjó.


En l’obra original de Dickens hi ha gairebé tots els ingredients de la seva narrativa: joves maltractats, un retrat de la pobresa i de les dures condicions de vida de l’època, presidiaris cruels i tendres alhora, classes opulentes i corruptes, odis i ressentiments, fatalisme i conservadorisme socials, situacions de tensió emocional, de vegades una mica lacrimògena (les novel·les de Dickens no deixaven de ser novel·les de fulletó)...

Tot i aquests ingredients, l’obra no aconsegueix transmetre les emocions del text, per un excés de fidelitat acadèmica i per una manca d’imaginació i creativitat narratives. La fredor interpretativa d’alguns dels actors protagonistes acaben de donar un to gris, desfibrat i sense ànima al film. L’actuació correcta però monòtona d’Helena Bonham i Ralph Fiennes, en els principals papers secundaris, no posa en cap moment el discurs cinematogràfic a l’alçada de les pàgines de la novel·la.

Tenint en compte que Great Expectations (Grans esperances) ha estat duta diverses vegades a la pantalla, l’aportació de M. Newell és realment discreta i poc enriquidora. La versió original, com sempre, únicament subtitulada en llengua castellana, i el doblatge, ja no cal dir-ho, exclusivament en castellà, ai!   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada